Ha estudiat de modos a Porqueres

Parèmia: Ha estudiat de modos a Porqueres.

Origen: Enric Claudi Girbal, a Una locució popular: «Ha estudiat de modos a Porqueres», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 19 (Any I, 9-maig-1936), p5 diu:

«Es diu d'alguna persona incivil o mal educada i per a la qual els preceptes de la bona criança sobren. 

Porqueres, llogarret de la província de Girona i junt a la vila de Banyoles, amb el nom del qual juga el modisme aprofitant la radical porc, (porc, tocino, brut, desalinyat, sens polidesa, modos), és, sota el punt de vista artistico-arqueològic, un lloc sumament poètic i interessant. Situat en una petita altura a la vora del famós estany, conserva encara una preciosa església d'arquitectura romànica o bizantina amb una bellíssima portada, restes d'un antic castell senyorial que en el segle XIII passa a ésser propietat del monestir banyolí, i en els seus voltants es troben encara restes d'altres monuments».

Font: Girbal, Enric Claudi, a Una locució popular: «Ha estudiat de modos a Porqueres», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 19 (Any I, 9-maig-1936), p5.

Farà la fi d'En Bacanya

Parèmia: Farà la fi d'En Bacanya.

Origen: Enric Claudi Girbal, a Una locució popular: «Farà la fi d'En Bacanya», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 20 (Any I, 16-maig-1936), p28 diu:

«Aquesta locució té un origen modern. El tristament cèlebre malfactor Martí Plademon, més conegut pel renom de Bacanya, fou penjat en la ciutat de Girona, fora dels murs, al baluard de Sant Pere, un dels primers mesos de l'any 1829. Esquarterat, després, foren exposats els seus membres en els llocs en què va exercir les mes notables malvestats. Fou l'últim criminal que sofrí a Girona tan horripilant execució, i a aquesta circumstancia es deu sens dubte el record profund d'un trist espectacle la memòria del qual ha conservat fins ara el romans que es va compondre llavors i comença així: 

Mal usar no pot durar;

la justícia mai se cansa... etc.

Es, per tant, manifesta la predicció funesta que amb aquesta locució es fa en aplicar-la a algun subjecte mala llei».

Font: Girbal, Enric Claudi, a Una locució popular: «Farà la fi d'En Bacanya», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 20 (Any I, 16-maig-1936), p28.

Ni de gavatx ni de porc, no te'n fiïs viu ni mort

Parèmia: Ni de gavatx ni de porc, no te'n fiïs viu ni mort.

Origen: Enric Claudi Girbal, a Una locució popular: «Ni de gavatx ni de porc, no te'n fiïs viu ni mort», dins Curiositats de Catalunya, 18 (Any I, 2-maig-1936), p28 diu:

«El consell d'aquest adagi descobreix de seguida la profunda enemistat del nostre poble per la nació francesa, els fills de la qual anomenen gavatxos en sentit menyspreatiu. Els repetits setges que com a població fronterera s'ha vist obligada a sostenir Girona, i el record de les calamitats sofertes per tal raó en diferents èpoques, han imprès en la nostra gent tan profund solc, que no deu cridar l'atenció veure traduïda en aquestes i semblants expansions l'animadversió que abriga sempre contra els nostres veïns de l'altra part de la ratlla pirenaica. Conté en si, aquesta espècie d'adagi, un axioma mèdic, i estableix una comparació un xic massa depressiva per al poble francès, ja que, mentre aconsella a la gent de no fer ús de la carn de porc per nociva a la salut, prevé el poble contra el gavatx, per fals i deslleial en les seves accions».

Font: Girbal, Enric Claudi, a Una locució popular: «Ni de gavatx ni de porc, no te'n fiïs viu ni mort», dins Curiositats de Catalunya, 18 (Any I, 2-maig-1936), p28.

Fer els gegants

Parèmia: Fer els gegants.

Origen: Trobem recollit a la revista Curiositats de Catalunya, núm. 10, p.12 (Any I, 7-març-1936:

«Es que algú ignora què vol dir aquesta frase popular?

Vol dir això: tenir una arrogant figura, dur una vestimenta de reis o de prínceps, sobreeixir tres

canes entre la multitud... i no fer sinó caminar amb un saltironet impropi de llur majestat».

Font: Curiositats de Catalunya, 18 (Any I, 2-maig-1936), Una locució popular: «Ni de gavatx ni de porc, no te'n fiïs viu ni mort», p28.