Com el Vallès no hi ha res

Parèmia: Com el Vallès no hi ha res.

Origen: És el títol d'un poema de Josep Carner:

Com el Vallès no hi ha res

¡Ai casa tan camperola,
Déu me la guardi de mal!
En sa eixida, tota sola,
hi ha una malva reial.

Al safareig, de basarda,
hi frisa la llum que mor;
allà és bo, caient la tarda,
berenar d'un préssec d'or.

Travessa l'horta de seda,
riera de volts divins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.

De canyes és envoltada
una aigua amb son catussol;
jo veig tota l'estelada
caiguda en el reguerol.

Els cims de la rodalia
es veuen amorosits
d'una calitja, de dia,
d'una celístia, de nits.

En un turonet que empolsa
un or envellit i rar,
hi ha una vinya tan dolça
que fa pensar en la mar.

I a penes en l'ombra estesa
s'ou un grill escadusser,
s'enfila la lluna encesa
damunt un pal de paller.

Font: Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.

Nota: El poema de Josep Carner pertany al recull Bella terra, bella gent, del 1918.

De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel

Parèmia: De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel (AMADES 1951 - AMADES 1983).

Origen: Hi ha dos sants Miquel al santoral: el de maig (dia 8) i el de setembre (dia 29). Amb el de maig, entrada la primavera, comença el bon temps visible i durador i els dies s'allarguen respecte de les nits. Aquesta bonança s'allarga fins a l'altre Sant Miquel, el del 29 de setembre, ja a les acaballes de l'estiu, on la percepció és contrària: els dies s'escurcen i comença a fresquejar notòriament.

Explicació: Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (dia 8 de maig) fins a Snt Miquel de setembre (el 29 de setembre), època de bonança estival.

Nota: Hi ha tot un seguit de refranys que prenen de referència una data d'abans de l'estiu i una altra de finals per marcar un mateix temps o la necessitat de fer (o no fer) determinades activitats:

• De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel (AMADES 1983)
  
• De Sant Joan (o Sant Jordi o Sant Miquel) a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (AMADES 1951 - AMADES 1983 - BELLMUNT I FIGUERAS 1987 - TREPAT 1995)
• De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells (AMADES 1951 - AMADES 1983)
• De Sant Miquel a Sant Miquel, es cull de tot i no queda res (AMADES 1951 - AMADES 1983)
• De Sant Miquel a Sant Miquel, ni rosari ni muller (AMADES 1983 - GIMENO 1989). Explica Gimeno d'aquest refrany: «El juny és el temps de pujar les ramades a muntanya per passar-hi l'estiuada i aprofitar les herbes. El pastor, per tant, viu a l'estiu allunyat i separat de nuclis de població; generalment els pastors són homes profundament religiosos, tot i posseir un gran fons de superstició i cada diumenge baixen per assitir a missa. Amb tot, la musa popular els titlla de poc religiosos, idea reflectida en aquest refrany.»
• de Sant Miquel primer a Sant Miquel segon, jo fóra pastor de tot el món (AMADES 1983)
• de Sant Miquel primer a Sant Miquel segon, jo fóra pastor de tot el món. I de Sant Miquel segon a Sant Miquel primer, de pastor jo no en vull fer (AMADES 1951)
  

Mira també: L'article Sant Miquel de maig, del blog Reflexions en català.