dimecres, 24 de juny del 2009

Les Cabrelles, per Sant Joan, bona matinada fan

Parèmia: Les Cabrelles, per Sant Joan, bona matinada fan.

Origen: Diu Barceló:
Aquest petit boldró d’estels que en termes astronòmics s’anomena les Plèiades i que es troba situat just al damunt de la constel·lació del Bou o Taurus, per Sant Joan, de bon matí, les tornam a veure. Són set estels principals i moltíssims de menor magnitud. La gent del camp i de la mar, té ben observat el curs de les Cabrelles i les seves posicions envers del sol ja que es mouen en la mateixa direcció, però fan més via: cada mes li prenen dues hores d’avantatge, de manera que en un any fan una volta més que el Sol. Són invisibles des de dia primer de maig fins a Sant Joan. La sortida i la posta de les Cabrelles serveix de guia horària a pagesos i mariners.
Font: Joan Barceló (2008): Article "Sant Joan arribat, la primavera ha passat", dins el Diari de Balears, del dia 20 de juny de 2008.

dilluns, 15 de juny del 2009

Semblar que hagi passat el bou de Corpus

Parèmia: Semblar que hagi passat el bou de Corpus.

Origen: Diu Busquets:
En alguns indrets, entre el bestiam de les processons de Corpus, hi figurava un bou. El Bou barceloní tenia el cap de cartró i el cos cobert amb una àmplia gualdrapa que tapava en part els homes que el portaven. La seva principal missió era d'armar avalots i empaitar la quitzalla. Per això, quan pels carrers on hi havia bullícia, es deia: "Sembla que hagi passat el Bou de Corpus!"
Explicació: Es diu quan pels carrers hi ha bullícia.

Font: Esteve Busquets i Molas (1987): Els animals segons el poble. Barcelona, Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 28. Pàg. 49.

dilluns, 8 de juny del 2009

De les glans de juny, tot l'any el porc en gruny

Parèmia: De les glans de juny, | tot l'any el porc en gruny.

Origen: Les femelles que es destinen a la cria senten el zel genital des del mes de setembre fins al mes de març i, durant aquest temps, van de verro; per tant, hom les porta als pobles on hi ha mascles d’aquesta mena a fer-les verrir. És creença popular que les porques estan en estat gràvit durant tres mesos, tres setmanes i tres dies. Solen tenir una mitjana d’uns 10 porcells per cria.

En acabar de néixer se’ls anomena garrins, mamellons, lletons, godalls, porcells o nodrissos, encara que segons l’indret, reserven els dos darrers noms per als acabats de desmamar, fet que té lloc unes vuit o nou setmanes després de néixer; a l’any, són porcs primals, i de l’any per amunt terçons. Les femelles que es queden per a la cria mentre són petites són llevores i després truges i els mascles que es queden per a aquest objecte són els verros. El porc també és conegut per bacó, marrà o tocino.

Quan els porcells tenen sis mesos hom els sana (castra), per tal que no sentin el zel sexual i mengin més i perque la carn no agafi un regust característic. A les porcelles les sana un sanador professional i als porcells un curandero entès en tota mena d’animals. Durant el període de lactància els porcs resten a la cort, però després hom procura aviar-los. El porquer o porquerola són els encarregats de portar a péixer o pasturar la porcada, escamot de porcs de les cases riques, o el conjunt de porcs d’un poble. Els porten a pasturar per sota les rouredes a fi que en mengin les glans, que fan la cansalada més forta.

L’única precaució que han de tenir és durant el mes de juny, ja que les glans d’aquest temps, que són molt del gust dels porcs, no són bones i els fan mal:

De les glans de juny,
tot l’any el porc en gruny.

Per acabar-los d’engreixar hom els dóna matí i vespre una perolada de cols, patates, naps, remolatxes, bledes, raves i altres hortalisses, adobades amb farines.

És obvi esmentar que ens referim a l’engreix tradicional dels porcs destinats a carn. En la cria racional del bestiar estabulat en granges, amb la tendència que hi ha a obtenir l’engreix en poques setmanes, això té un interès secundari...

Font: La matança del porc, del web de Tradicions i costums d'Òmnium Cultural.

dilluns, 1 de juny del 2009

Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani

Parèmia: Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani.

Variants: Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són [CA] (PUJOL 1999).

Equivalents:
  • Junio, julio y Mahón, los mejores puertos del Mediterráneo son [ES]
  • Junio, juliol, agosto y Puerto de Mahón, los mejores puertos del mediterráneo son [ES] (SOPENA 1983)
Origen: Sembla que va ser el navegant Andrea Doria qui va encunyar la dita. A l'època en qüestió (segle XV-XVI), pràcticament només es navegava a l'estiu, per tal d'evitar el mal temps. Del port natural de Maó molts n'han lloat les seves excel·lències com a port segur (TREPAT 1995).

Explicació: Frase que indica les excel·lències del clima mediterrani durant els mesos d'estiu (SOPENA 1983).

Font: Josep Anton Trepat (1995): Refranys de vora mar. Barcelona: Editorial Noray. Col·lecció «El nostre mar», núm. 2. Ressenya.

Nota: Podeu completar la informació amb l'entrada 'juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són', del Refranyer català-castellà.