Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris món. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris món. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de febrer del 2013

Roda el món i torna al Born

Parèmia original: Roda lo mon y torna al Born.

Origen: Trobem una explicació molt detallada de N. Font y Sagué al Calendari català per a l'any 1898, de Joan Baptista Batlle (p. 83-85), que us reprodueixo tot seguit:
La plaça del Born ab tot y la animació que encara avuy durant certes hores hi regna, no es més que una sombra de lo que fou en les époques passades quan s' hi celebravan los torneigs y festes anyals; allí s'aplegava lo bó y millor de Barcelona, des lo Rey al menestral, pera veure 'córrer llances' als campeons de més fama. Es impossible descriure minuciosament l'hermós quadro que presentaría ab tantes dames y damiseles vestides ab un luxo oriental, ab tants cavallers y nobles d'arrogant figura, ab los cadafalchs dels mantenedors, ab los cadafalchs y finestrals recoberts de domasos, ab tants elms, escuts y llances com relluhían en la. 'pista'; se necessitaría realment la paleta del més afamat pintor pera reproduhir un d'aquells quadros que allavors ab tanta frequencia presenciava la feliç Barcelona. D'aleshores data, sens dupte, la frase de 'roda lo mon y torna al Born, com pera indicar que en lloch se troba res comparable en importància y bellesa com lo de aquella famosa plaça.
 

Peró no eran sols les citades festes les que li donavan nom; hi havía una costúm que, á mon parer fou la que més contribuhí á la formació de la esmentada frase. Veusela aquí:
 

Cada any, lo dia i de Janer ó 'Ninou', los honorables Concellers acompanyats dels Cónsols de Llotja y de molts prohómens y persones distingides, com si diguessem lo bó y millor de Barcelona, s'aplegavan en la Plaça de Sant Jaume, davant la casa de la Senyora Vilagayana y cavalcavan per la Ciutat, anant à donar la 'volta' pel Born 'per veure lo vidre', puix era costum que los vidrers residents «n lo Born, parassen ricament llurs obradors en lo dia de primer d'any, gala extraordinaria d'aquell temps. Peró la cavalcada no se reduhía á voltar lo Born, sinó quasi tot Barcelona; en proves d'açò veges lo que ne diuen nostres antichs dietaris: La nota corresponent al any 1462 diu solament que «feren la volta del canyet e per la Ciutat.»

La del any 1565 diu «anant per la Calcetería, Boria, carrer de Moncada, Born, Pla den Lull, marina devant lotge entrant al cap del carrer Ample y al vol del carrer de les Trompetes, carnicería den Sors la proa del Pi, Cucurulla, plaça de Santa Anna carrer Condal, riera de sanct Joan, carrer dels mercaders, Boria, Calceteria.»


La del any 1584 es més esplícita, diu axis:
«En aquest dia després dinar com es de pratica se ajustaren ses magnificencies á la plaça de Sant Jaume y feta la agraduatio en la qual agraduatio y fou lo llle. y Rnt. senyor micer Hieronym Manejat Canceller de Cathalunya feren la volta com es de costum quis-cun any en semblant jornada, ço es que anaren per la Boria fins á la capella den Marcús y après prengueren per lo carrer de Moncada y isqueren al Born y apres fins al reorxador y apres passaren devant lo baluart de mig jorn y passaren devant de llotge y prengueren per lo primer carrer qui hix al carrer Ample fins al carrer vulgarment dit la carnicería den Sors y apres tiraren tot dret fins á la proa de micer Quintana ahont giraren á ma squerra fins al canto del carrer qui va del Pi á casa del compte de Aytona y anaren tot dret á la plaça de Santa Anna y prengueren per lo carrer Condal y passaren á la riera de Sant Joan y apres prengueren al canto de dona Aldonça Doms y giraren al carrer dels Mercaders fins al canto qui ix á la plaça de la Lana y giraren á man dreta per la Boria anant per la cort del vaguer y per la Calsateria tornant á la plaça de Sant Jaume de hont tothom se
despedí.»
 

La nota del any 1585 fa notar que essent la cavalcada «devant los baluarts tiraren com es de praticha,» detall que no haviam trobat encara.
 

Peró, no es la esmentada 'cavalcada de Ninou', quadro per cert ben original y encisador, la que més podia contribuhir á la invenció de la frase 'roda lo mon y torna al Born', n'hi havia una altra de més important pel nostre obgecte, puix se formava al Born, rodava per la ciutat y tornava al Born pera disoldres, y aquesta era la 'Cavalcada ó Volta de la festa de Sant Joan', la qual tenia lloch per la festa d' aquest Sant, ó sía lo 24 de Juny.
 

Una nota del any 1683 la explica de la següent manera: «En aquest die los magnifichs senyors de consellers acompanyats quiscu dells de alguns officials de la Casa y de alguna altra gent se ajuntaren al Born ab lorde antich y acostumat, ço es que primer se ajuste lo conseller quint y aprés los altres y essent tots ajustats y essent arribats los consols de lotge, feren la volta acostumada y feta la volta tornaren al Born y quiscu sen ana á sa casa acompanyats dels matexos officials y altra gent.»
 

La del any següent porta lo següent detall digne de ésser citat: «... y tornaren al Born á despedirse, y aqui foren les trompetes tabals y menestrils de la ciutat y sonaren ab gran impetut lo que no sere fet en ningun any.» Es fácil imaginarse la saragata que farian aquella barreja de instruments tocant sense ordre ni concert mentres ses magnificencies se despedian, lo més provable es que los axordarían impedintlos fer los deguts compliments y ceremonies per qual observancia eran tan zelosos los nostres Concellers; lo cert es que l'any 1687, se feu, es veritat, la volta dels altres anys, peró «no portaren tabals ni trompetes
com sere començat de abusar.»
 

Ab tot lo esmentat no pretench dir que aquesta darrera costum fou la única que contribuhí á la formació de la frase 'roda lo mon y torna al Born', peró si que fou, sens dupte, de les que més influencia hi tingué.
Explicació: Per indicar que enlloc es troba res comparable en importància i bellesa al d'aquella famosa plaça de la ciutat de Barcelona.

Font: Article "Roda lo mon y torna al Born", de N. Font y Sagué al Calendari català per a l'any 1898 (Barcelona, La Catalana, imp. de J. Puigventós, 1898), de Joan Baptista Batlle (p. 83-85).

dilluns, 10 d’agost del 2009

Juncosa és el centre del món

Parèmia: Juncosa és el centre del món.

Origen: Hom suposa que l'esfera terrestre fou traçada amb un compàs, la punta fixa del qual fou clavada enmig de la plaça de Juncosa, on encara es conserva el sot que es féu en subjectar-la-hi. Juncosa es troba, per tant, al punt mitjà del món. El sot que la creença popular assenyala com a punt on es clavava el compàs és el clot on en altre temps es plantava l'arbre de maig.

Font: Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.

Nota: L'autora cita Joan Amades.

divendres, 8 de maig del 2009

De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel

Parèmia: De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel (AMADES 1951 - AMADES 1983).

Origen: Hi ha dos sants Miquel al santoral: el de maig (dia 8) i el de setembre (dia 29). Amb el de maig, entrada la primavera, comença el bon temps visible i durador i els dies s'allarguen respecte de les nits. Aquesta bonança s'allarga fins a l'altre Sant Miquel, el del 29 de setembre, ja a les acaballes de l'estiu, on la percepció és contrària: els dies s'escurcen i comença a fresquejar notòriament.

Explicació: Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (dia 8 de maig) fins a Snt Miquel de setembre (el 29 de setembre), època de bonança estival.

Nota: Hi ha tot un seguit de refranys que prenen de referència una data d'abans de l'estiu i una altra de finals per marcar un mateix temps o la necessitat de fer (o no fer) determinades activitats:
  • De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel (AMADES 1983)
  • De Sant Joan (o Sant Jordi o Sant Miquel) a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (AMADES 1951 - AMADES 1983 - BELLMUNT I FIGUERAS 1987 - TREPAT 1995)
  • De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells (AMADES 1951 - AMADES 1983)
  • De Sant Miquel a Sant Miquel, es cull de tot i no queda res (AMADES 1951 - AMADES 1983)
  • De Sant Miquel a Sant Miquel, ni rosari ni muller (AMADES 1983 - GIMENO 1989). Explica Gimeno d'aquest refrany: «El juny és el temps de pujar les ramades a muntanya per passar-hi l'estiuada i aprofitar les herbes. El pastor, per tant, viu a l'estiu allunyat i separat de nuclis de població; generalment els pastors són homes profundament religiosos, tot i posseir un gran fons de superstició i cada diumenge baixen per assitir a missa. Amb tot, la musa popular els titlla de poc religiosos, idea reflectida en aquest refrany
  • de Sant Miquel primer a Sant Miquel segon, jo fóra pastor de tot el món (AMADES 1983)
  • de Sant Miquel primer a Sant Miquel segon, jo fóra pastor de tot el món. I de Sant Miquel segon a Sant Miquel primer, de pastor jo no en vull fer (AMADES 1951)
Mira també: L'article Sant Miquel de maig, del blog Reflexions en català.