S'ha quedat com l'home de Santo Domingo

Parèmia: S'ha quedat com l'home de Santo Domingo.

Origen: Enric Claudi Girbal, a Una locució popular: «S'ha quedat com l'home de Santo Domingo», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 21 (Any I, 23-maig-1936), p5 diu:

«L'època dels convents de frares en la nostra ciutat de Girona, nosaltres no l'havem coneguda, però molts dels nostres veïns recorden perfectament i veieren moltes vegades una escultura sui generis que al peu de l'escala de la porteria del convent de Predicadors, avui caserna d'infanteria, hi hagué, fins a l'any de l'exclaustració d'aquells frares, l'estàtua d'un home barroerament feta, l'ofici del qual en aquell lloc obeïa potser únicament al millor ornat del lloc, per més que no falta qui li atribueix una representació més important, sense dades ni raons on recolzar-ho. A la immobilitat, doncs, d'aquella imatge, sense expressió ni gest significatiu, es ve encara comparant qualsevulla que quedi parat o mut quan se li explica algun fet, se'l pregunta o se'l confon amb raons o dicteris, sense trobar paraula a contestar».

Font: Girbal, Enric Claudi, a Una locució popular: «S'ha quedat com l'home de Santo Domingo», dins Curiositats de Catalunya, Núm. 21 (Any I, 23-maig-1936), p5.

Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no

Parèmia: Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no.

Origen: Un any, per Setmana Santa, Mataró volia estrenar una imatge del Sant Crist, i, com que no l'encarregaren amb prou temps, l'escultor no la tingué llesta el dia assenyalat.

Per suplir la falta substituïren la imatge per un home viu, el qual quan se li acostava una dona per adorar-lo li feia una rialleta i li demostrava simpatia, i en acostar-se-li un home li feia una ganyota i li treia un pam de llengua.

Explicació: És una exclamació festiva i humorística.

Font: Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.

Nota: L'autora cita Joan Amades.