Fer campana

Parèmia: Fer campana.

Origen: Quan diem que un infant ha fet campana, ens referim al fet que 'ha deixat d’anar a escola'. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?

«La frase té origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anaven a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l’escola exercida pels capellans i a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l’església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en tocar les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d’un home i no d’un infant, resultava pesada per a aquest i constituïa un veritable càstig.»

Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al programa 13 d'Un polsim de refranys.

Treure faves d'olla

Parèmia: Treure faves d'olla.

Origen:

«Té origen en els antics costums usats per elegir càrrecs públics i dignitats. Quan un gremi havia d’elegir el seu conseller o representant a la Generalitat, per a qualsevol altre càrrec o distinció, i també quan entre els consellers i diputats s’havien d’elegir càrrecs i distincions, solia fer-se escrivint en paperets el nom dels candidats, un per a cada un, i posant-los dintre d’un motlle de cera que tenia la forma d’una fava i que així era anomenada. Aquestes faves eren posades dintre d’una olla plena d’aigua. Un no interessat en l’elecció sortia al carrer i, deturant el primer infant que passava, el feia entrar on aquesta s’efectuava i li feia treure de dintre l’olla tantes faves com persones havien d’ésser elegides. Aqueixes eren obertes de seguida per treure’n el paperet que contenien. Quedaven elegits els dels noms que portaven els paperets de les faves que havien estat tretes.»

Explicació: Equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’.

Hi ha altres explicacions per a la frase feta:

• treure faves d'olla - Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica (GDLC, s. v. 'olla').
• treure faves d’olla - Experimentar una gran millora, refer-se d’una mala situació, d’un estat precari, etc. (DIEC2, s. v. 'fava')

Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al Programa 12 d'Un polsim de refranys.

Esperar amb candeletes

Parèmia: Esperar (una cosa) amb candeletes.

Explicació: Esperar (algú o alguna cosa) amb delit, amb impaciència.

Origen: Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que 'l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció'. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?

«Antigament era usada una candeleta per fixar la duració de diferents afers. En les subhastes era encesa una candeleta en començar i hom només podia fer ofertes mentre cremava. En els judicis l’acusat només es podia defensar durant el temps que cremava una candela, i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. La candeleta va, doncs, associada a la idea de l’ansietat, de la inquietud per conèixer una cosa de cabal interès».

Nota¹: Ho recull Joan Amades al llibre Refranys i dites, de la «Biblioteca de Tradicions Populars», publicat el 1935 i reeditat en edició facsímil per Edicions l’Agulla de Cultura Popular de Tarragona el 2006 (pàg. 47).

Nota²: En un comentari, Lo Consueta m'apunta un altre possible sentit de la frase feta: «A la Catalunya Nova, el tema d'esperar amb candeletes també té una certa aplicació en esperar de forma solemne més que no pas inquieta. En alguns llocs s'esperava l'arribada del seguici amb candeles enceses, en altres indrets del Camp, sabem que la canalla anava a esperar els Reis d'Orient amb candeles».

Nota³: A Rodamots recullen una altra possible explicació de l'origen de la dita, apuntada per Joan Coromines: «Podria ser que volgués fer referència al costum català de repartir candeletes beneïdes a la mainada en el dia de la Candelera».

Font: Vista al programa 4 d'Un polsim de refranys.

Per Santa Llúcia, un pas de puça

Parèmia: Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Origen: Per què, si Santa Llúcia és el 13 de desembre, abans del solstici d’hivern, el refranyer diu que el dia ja s’allarga un pas de puça, quan sabem que no comença a allargar-se efectivament fins després del solstici?

Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs.

Font: Vista al Programa 2 d'Un polsim de refranys.

Mira també: Joan Arimany Juventeny (2008): La Devocioteca: Per quina raó es diu 'Per Santa Llúcia, un pas de puça', si el dia encara disminueix?

Índex alfabètic de les entrades en català

Si no trobes l'etimologia que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:

1. A Albatera qui té un ull és l'amo
2. A Benifato van capar el dimoni
3. A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues
4. A cent anys, coteta verda
5. A l’art d’en Janet, qui més hi fa més hi perd
6. A la lluna de València
7. A la Rambla!
   
8. A la taula de l'abat, qui no hi és, no hi és comptat
   
9. A mansalva
   
10. A perdiu per barba i peti qui peti
11. A Riudoms, sac, senalla i bona lluna
12. A Sant Feliu de Torelló, pescallunes
13. A Sants, lladres, marxants i esgarrapacristos
14. A Tarragona fa bon sol
15. A tocajornals
16. A Vilaverd toquen l'arpa
    
17. Acabar com el rosari de l'aurora
18. Acabar en Beniali
19. Afarta'm i digue'm moro
20. Aferrar-se la pasta pels draps
21. Agafar recalfades 
22. Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no
23. Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó!
24. Això passarà la setmana dels tres dijous
    
25. Això sembla la gotera del convent
26. Al juliol la garrofa porta dol
27. Al Masnou, geperuts
28. Al Masnou, són palangrers que a ponent van a palangre. A Llavaneres són nansers, que no perden mai calada. Els d'Arenys són vaixellers, dels que van a l'altra banda. A Sant Feliu són bastinals que donen bastina als frares. A Bagur són corallers que corallen a la brama. A l'Escala n'és an al port pel vent de la tramuntana. A la Selva són bisers, que venen els bisos a càrregues
29. Al rei i al porc afaiten després de mort
30. Alarma!, alarma!
    
31. Algú ha portat òlibes a Atenes
32. Als cornuts els picava el front
33. Alt com un sant Pau
    
34. Alto les seques!
35. Altre gall li cantaria
36. Amb tots els ets i uts
37. Amolla-ho en banda
    
38. Anar a can Felip
39. Anar a fer punyetes
    
40. Anar a tocar ferro
41. Anar amb el vestit d'Adam
42. Anar d'Herodes a Pilat
43. Anar de gorra
    
44. Anar de vint-i-un botó
    
45. Anar xino-xano
46. Anar-se'n (o Despedir-se) a la francesa
    
47. Aquí hi ha marro
48. Ara li fan el mànec
49. Ballades per Carnestoltes, bateigs per Tots Sants
50. Blat de Masos, petit i clar, aigua de "balde", no hi vull anar
51. Bon vent i barca nova
52. Brams d'ase no pugen al cel 
53. Brillar per la seva absència
    
54. Buscar-li tres peus al gat
55. Cabres, lleons i ovelles, fan males parelles
56. Cada any, sant Pere, un se'n queda
57. Calçar-se les sabates
    
58. Can Seixanta
59. Cansalada i ous fregits quiten la vista als marits
    
60. Cases con dol amb son gresol
61. Caure d'oros
62. Canviar de jaqueta
63. Carregar-li els neulers
64. Com el burro del rector de Sollana
65. Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar
66. Com el Vallès no hi ha res
67. Com la burra d'en Pacolí que quan va estar avesada a no mejar, es va morir
    
68. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
    
69. Com si em diguessis Llúcia
70. Contra el rosari de l'aurora
71. De fil de vint
72. De la Seca a la Meca
73. De les glans de juny, tot l'any el porc en gruny
    
74. De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel
75. Del temps que la Marta filava
    
76. Descobrir la sopa d'all
77. Desperta ferro!
78. Després de caiguda la pedregada, tocar a mal temps
79. Destapar la caixa dels trons
80. Donar carabassa
    
81. Donar les absoltes
    
82. Donar més voltes que el vint-i-nou
83. Donar peixet
84. Donar quarter
85. Donar-li comí
86. Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu
87. Dormir més que la Mare de Déu d'Agost
88. Dos d'un mateix ventre i cada u d'un temple
89. Durar menys que les falles del Miquelet
90. El bon vi no ha de menester ram
91. El convit del manresà: "No us hauríeu quedat a sopar?"  
92. El que no es paga amb diners, es paga amb dinades
93. Els reganys de la vella i els dies de la vella
94. En Basiva ja és a l'església
95. Endavant les atxes
    
96. Enganyar com un xino
    
97. Enmig de les Pasqües vénen les basques
98. Entre bastidors
    
99. Entre Tots Sants i Manresa
100. Esguerrats cap a Sants
     
101. Esperar amb candeletes
102. Esquinçar-se les vestidures
103. Estar (un lloc) a la quinta forca
104. Estar empiocat
105. Estar fet (algú) un sant Llàtzer
     
106. Estar gras com en Gandòfia
107. Estar més content (o més trempat, o més eixerit) que un gínjol
108. Estar pelat
109. Estar sec com els cavalls d’en Malla
110. Estirar-se les grenyes 
111. Faltar-li la cabera a algú
112. Fer barcella
113. Fer bugada
     
114. Fer campana
115. Fer cantonades
     
116. Fer com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar
117. Fer com el capità aranya
118. Fer com el frare de la creu
119. Fer com el puput, un i prou
120. Fer com les muntanyes de Begur, pugen i baixen
121. Fer corrucos o corrococos
     
122. Fer el beneit
123. Fer el negoci d'en Robert amb les cabres
     
124. Fer esquellots
125. Fer fugina
126. Fer goma
127. Fer l'antorxa
128. Fer la fi d'en becaina
129. Fer la puta i la Ramoneta
130. Fer llambrots 
131. Fer peça
     
132. Fer safareig
133. Fer toris
134. Fer un pa com unes hòsties
135. Fermar els gossos amb llonganisses
     
136. Fer-se el suec
137. Fer-se la barba d'or
138. Fer-se-li la boca aigua
139. Fer-se'n les tres pedretes
140. Fes l'ense com els de Tarabaus; ja veuràs què et passarà
141. Feta la llei, feta la trampa
142. Ficar-se (o Posar-se) en camisa d'onze vares
143. Fot-li fort que és de Reus
144. Fugir cridant visca el rei
145. Gent de Can Fanga
146. Gira vent, gira vela
     
147. Ha crescut com els arbres de la Rambla
148. Ha plogut més que es dia que varen enterrar en Fei!
149. Haver topat amb la guitarra de sant Pere
150. Haver-hi moros a la costa
     
151. Haver-hi roba estesa
152. Hi estaràs més que el cànem a l'aigua
153. In albis
154. Juncosa és el centre del món
     
155. Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
     
156. L'any de la picor
157. L'ase d'en Mora, que de tot s'enamora
158. L'ase em fot!
159. La missa major és missa de senyor
     
160. La nit de Nadal, la més estelada de l'any
161. La perdiu fa poagre
162. La setmana dels sabaters té cinc dies només
163. Lent com la moleta de Raons
164. Les cabrelles, per Sant Joan, bona matinada fan
165. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
     
166. Llançar-li el guant
167. Lleida ha foradat
     
168. Llençar la tovallola
169. Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de la mare
170. Malalt que arreplega la roba morir vol
171. Malòrum!, va dir el rei David
172. Manresans, lladres, pillos i gormands
173. Matar el cuc
     
174. Matar jueus
     
175. Mentre hi ha vida hi ha esperança
176. Més val tard que mai
177. Molta merda!
178. Morir-se (o Anar-se'n, o Quedar) amb la creu dels albats 
179. No arribar la sang al riu
180. No facis com en Roc, que va arreglar el rellotge de l’església i encara li van sobrar peces
181. No hi ha cavall que flac rossí no torni
182. No parar en torreta
     
183. No saber d'on surten les misses
     
184. No ser bo ni per als gossos
185. No tenir-ne ni per a la cadira de missa
186. Nou de trinca
     
187. O caixa o faixa
188. Oronetes a prop de terra volant, pluja a l'instant
189. Paga que és gata
190. Pagar amb gambades
191. Parlar del sexe dels àngels
192. Passar Bòria avall
193. Passar més gana que el gos del Pinyol
194. Passar per l'adreçador
195. Passar uns dies a l'Art
     
196. Passar-se de la ratlla
     
197. Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
198. Pels Perdons, prometatges a milions; pel Dijous Sant, prometatges es desfan
199. Pensar en l'amor de les tres taronges
200. Per la lluna de gener, talla la fusta el fuster
201. Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; | per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix
202. Per Nadal, posarem el porc en sal
203. Per quins cinc sous?
     
204. Per Sant Agustí, s'acaba sa bereneta i es dormir
205. Per Sant Martí, la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina, el fadrí besa la fadrina
     
206. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
207. Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel, i per sant Macià, torna a baixar
208. Per Sant Tomàs, la mossa fira el bordegàs
209. Per Santa Llúcia, un pas de puça
210. Perdre l'oremus
211. Pesar figues
212. Pixar aigua beneita
213. Plegar el ram
214. Ploure a bots i barrals
215. Poder anar darrere un combregar
216. Portar cremallot
217. Posar en un altar
218. Posar-se com el peu de la torre
     
219. Postres de músic
220. Prendre les mides d'en Bascu
221. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes
222. Quan vegis el corb, pensa en la mort
223. Quants en va deixar el rei Herodes!
224. Que et conec, que eres músic!
225. Que n'hi portaràs pocs, de capellans a l'"enterro"!
226. Quedar com Camot
227. Quedar-se amb un pam de nas
228. Qui no cull un fesol no sopa quan vol
229. Qui no et conega, que et compre
230. Qui t'ha vist i qui et veu, mas de l'Arany
     
231. Qui té duros fuma puros
232. Qui tingui cabres, que grati!
233. Qui tot ho vol, tot ho perd
234. Qui va a Liorna, no torna
235. Qui vullga cucs, que pele fulla
236. Rebre més garrotades que els rucs d'Hortoneda
237. Rei tingam i no el conegam 
238. Remoure Poblet i Santes Creus
239. Roda el món i torna al Born
     
240. Salut i força al canut!
241. Sant Antoni ens guardi!
242. Sant Eloi, quan era petit era noi; de mitjà, va ser manyà; de mitjancer, va ésser ferrer, i de gran, va ésser sant
243. Sant Feliu, sac i ganxo 
244. Sant Galdric, del pagès sou amic
245. Sant Pol, quina hora és?
246. Santa Llúcia et conservi la vista!
247. Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal
     
248. Sarró, sarró, respon per en Noguer de s'Agaró
249. Semblar cana i capbitlló
250. Semblar de can Tarranch en amunt!
251. Semblar de l'Alcora
252. Semblar el cul d'en Jaumet
253. Semblar el mercat de Calaf
254. Semblar l'endemà de la fira
     
255. Semblar l'orgue de Caldes
256. Semblar la parada del Juanito
     
257. Semblar que hagi passat el bou de Corpus
     
258. Semblar sa pixarada d'en Rampujo
259. Semblar un camp d'Agramant
260. Sense casa, hort ni porc, val més ésser mort
261. Sense la creu ningú no hi veu
262. Ser com una fura
     
263. Ser de can Milà i Camps
264. Ser de pasta d'agnus
     
265. Ser l'ase dels cops
266. Ser l'últim pet de l'orgue
267. Ser (o semblar) la bóta de Sant Ferriol
     
268. Ser la xocolata del lloro
269. Ser més alt que una figatera
270. Ser més famós que la Monyos
271. Ser més mentider que en Calça
272. Ser més tort que un rabassó
     
273. Ser més vell que el faralló de la Llosa
274. Ser (una cosa) un maremàgnum
     
275. Ser un orgue de gats
276. Ser un tiquis-miquis
277. Ser Xauxa
     
278. Serrar la vella
279. Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat
280. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu
281. Si la Mola porta capell, no et fiïs d'ell
     
282. Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya
283. Si que estem ben arreglats, com sant Jaume, de barrets, que no en tenia sinó un i encara era foradat
284. Si vols companyia, agafa't amb la guia
285. Si vols la veritat, vés a cercar-la a Lleida
286. Solsona, ciutat sense ciutadans, seu sense bisbe i pont sense riu
287. Tallar el bacallà
     
288. Tallar l'abadejo
289. Tants caps, tants barrets
290. Tenir els quatre pèls del diable
     
291. Tenir l'os de Bertran
292. Tenir la cara com un pa de ral
293. Terrassa mala raça, Sabadell mala pell
294. Tirar una salva
     
295. Tocar ferro
     
296. Tocar mar
297. Treure faves d'olla
298. Vendre duros a quatre pessetes
299. Vendre's per un plat de llentilles (o llenties)
     
300. Venir d'Arbeca
301. Veure la bomba del novenari
     
302. Voltar més que els porcs de Sant Antoni
     
303. Vós heu passat per can Vidal de la Palma
     

Fonts i bibliografia utilitzada

Llistat de les diferents fonts bibliogràfiques o en línia referenciades en aquesta obra.

1. 1de3.com (1998) - Toni de Haro (1998): 1de3.com - Frases y palabras.
2. ACCAT (2006) - Associació Conèixer Catalunya (ACCAT): La Cultura: Dites, frases fetes o refranys publicades al diari Metro.
   
3. ALSIUS (1998) - Salvador Alsius (1998): Hem perdut l'Oremus. Barcelona: Edicions La Campana.
4. ÁLVAREZ-CALBET (2009) - Carmen Álvarez i Josep Maria Calbet (2009): Tocar el dos - El racó de les expressions. Valls, Editorial la Torratxa.
5.  ÁLVAREZ-CALBET (2011) - Carmen Álvarez i Josep Maria Calbet (2011): Molta merda! - El racó de les expressions II. Valls, Editorial la Torratxa.
6. ALZAMORA (2008) - Jaume Alzamora Bisbal: Espigolant dins l'antigor. Palma, 2008. Ed. Moll. Primera edició.
7. AMADES (1930) - Joan Amades i Gelats (1930): Números meravellosos. Barcelona: Ed. Selecta.
8. AMADES (1935c) - Joan Amades i Gelats (1935): La mort. Costums i creences. Col. «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. XXIII (Barcelona). Edició facsímil d'Edicions El Mèdol (Tarragona, 2001), dins la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 11
9. AMADES (1935) - Joan Amades i Gelats (1935): Refranys personals. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5». Reeditat per Ed. Selecta - Catalònia. Primera edició: 1980. Segona edició: 1990.
   
10. AMADES (1938) - Joan Amades i Gelats (1938): La rondalla i el proverbi. Barcelona - Gràcia. Gràfiques Calmell. Col·lecció «Narracions populars», Vol. II.
11. AMADES (1950) - Joan Amades i Gelats (1950): Costumari català (5 vol.). Barcelona. Ed. Salvat.
12. AMADES (1951a) - Joan Amades i Gelats (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20. Ressenya.
13. AMADES (1989) - Joan Amades i Gelats (1989): Històries i Llegendes de Barcelona. (Barcelona: Ed. 62). 2 vol.
14. AMADES (1992) - Joan Amades i Gelats (1992): La màgia del nom. Barcelona, Deriva Editorial.
15. ARIMANY (2009) - Joan Arimany Juventeny (2009): Blog La Devocioteca. 
16. BANÚS-CALBET (2013) - Maria Banús i Josep Maria Calbet (2013): Rentar-se'n les mans - El racó de les expressions III. 
17. BANÚS-CALBET (2016) - Maria Banús i Josep Maria Calbet (2016): S'ha acabat el bròquil. El racó de les expressions IV. 
18. BANÚS-CALBET (2019) - Maria Banús i Josep Maria Calbet (2019): Casa de barrets. El racó de les expressions V. 
19. BORJA (2007) - Joan Borja i Sanz (2007): «Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó», dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 112.
20. BUITRAGO (1995) - Alberto Buitrago Jiménez (1995): Diccionario de dichos y frases hechas. Madrid: Ed. Espasa Calpe.
21. BUSQUETS (1987) - Esteve Busquets i Molas (1987): Els animals segons el poble. Barcelona, Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 28.
22. CAPÓ (1994) - Bernat Capó (1994): Costumari valencià /2. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
23. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Articles d'opinió al «Diari de Girona». [En línia: http://www.diaridegirona.cat]
24. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Blog de l'Emili Casademont i Comas.
25. CASANOVA (2005) - Emili Casanova (2005): «Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX», dins la «Revista d'Estudis Catalans», núm. 18 (2005).
26. COLL (1996) - Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005.
27. CORTIJO (2009) - Dani Cortijo (2009): Blog Altres Barcelones.
28. CUCARELLA 2020: Cucarella (2020): Blog «ToniCucarella»: “Sentències comentades i altres digressions parèmiques per aentretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus” (3/5/2020).
29. DCVB (1926-68) - Alcover-Moll (1926-68): Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB). Palma: Ed. Moll.
30. ESPUNYES (2007) - Josep Espunyes: Dites, locucions i frases fetes. Proa/Garsineu Edicions, Barcelona/Tremp. Col·lecció «Les eines», 49.
31. FARNÉS (1992-99) - Sebastià Farnés i Badó (1992-99): Paremiologia catalana comparada, en 8 volums. Barcelona: Ed. Columna. Ressenya.
32. GAJA (2009) - Esteve Gaja (2009): El Manlleu d'ahir.
33. GINESTÀ (1900) - Ginestà Punset (1900): Folk-lorisme. Modismes catalans, dins la revista «Catalunya Artística» (Barcelona, 1900-1902).
    
34. GRIMALT (2006) - Joan Antoni Grimalt (2006): Els refranys i les frases fetes de 'Parlant en plata’. Palma de Mallorca: Moll, 2006.
35. GRIÑÓ (1981) - David Griñó i Garriga: Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana - Vell i nou», núm. 24.
    
36. HUERTAS (2006) - Josep Maria Huertas Claveria (2006): Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.
37. LUJÁN (1992) - Nèstor Luján (1992): Cuento de cuentos. Barcelona: Ediciones Folio. 5a. edició: juny 1994. 2 vol.
38. LUJÁN (2004) - Nèstor Luján (2004): L'art de citar. (Barcelona: Ed. Ara Llibres). Edició d'Enric Vila.
39. MARTÍ GADEA (1908) - Joaquim Martí Gadea (1908): Tipos, Modismes y Coses Rares y Curioses de la tèrra del Gè. València: Imp. de Antonio López y Compª. 3 vol.
40. MARTÍ MESTRE (2006) - Joaquim Martí i Mestre (2006): Diccionari històric del valencià col∙loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (València: Publicacions de la Universitat de València, Col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana, 29.
41. MUNAR (2008) - Josep Munar i Munar (2008): Columna setmanal "Costumari popular" que escriu al «Diario de Mallorca».
42. ÒMNIUM CULTURAL (2007) - Òmnium Cultural (2007) - Tradicions i costums.
    
43. PÀMIES (2007) - Pàmies i Riudor, Víctor: Un polsim de refranys.
44. PERIS (2001) - Antoni Peris (2001): Diccionari de locucions i frases llatines (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, dins la Col·lecció «El calidoscopi. Diccionaris de l'Enciclopèdia»).
45. PUIGMALET (2013) - Puigmalet, Joan (2013): Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat (Rúbrica Editorial, Ajuntament del Prat de Llobregat).
46. RODAMOTS (1999) - Jordi Palou (1999): Rodamots. Cada dia un mot.
47. SOLA (1999) - Elisa Sola (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes.
48. SOLSONA (2005) - Ramon Solsona (2005): A paraules em convides. Barcelona: Columna Edicions.
49. SOLSONA (2007 - ) - Ramon Solsona (2007-2011): La paraula del dia, dins el programa El Món a RAC1.
50. SUGRANYES (1999) - Sugranyes, Josep M. (1999): Garbellada de refranys. Aires de serè en la nostra parla. Valls, Cossetània Edicions. 
51. TREPAT (1995) - Josep Antoni Trepat i Albero (1995): Refranys de vora mar. Barcelona, Ed. Noray. Col·lecció «El nostre mar», núm. 2.
    
52. VICIOSO (1997) - Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.
53. VIDAL I GARCIA (2016) - Vidal i Garcia, Albert (2016): Per què diem... L'origen de 100 dites populars. Barcelona, Albertí Edicions. Col·lecció «Orígens», núm. 20.