Tallar l'abadejo

Parèmia: Tallar l'abadejo.

Sinònims: Veg. Tallar el bacallà.

Origen: Diumenge de Resurrecció o de Pasqua, s’acaba la Quaresma. Quaresma ve de quaranta, quaranta dies que dura el període en què els catòlics fan abstinència de carn. Els catòlics pobres, almenys. Els rics pagaven la butla a l’església i menjaven tota la carn que volien. Pagant, sant Pere canta. Durant la Quaresma és costum menjar abadejo. I vos explique d’on ve l’expressió tallar el bacallà o tallar l’abadejo. És a dir, tindre clar qui mana. L’expressió té l’origen, precisament, en la Quaresma, i en les ordes monacals, els frares. En els convents era l’abat o prior qui tenia el dret de tallar i repartir l’abadejo, i tallava les porcions com li donava la gana sense que ningú posara en qüestió aquesta autoritat. I pobre de qui s’atrevira a discutir-li-la!.

Explicació: Tindre clar qui mana.

Lloc: Xàtiva (La Costera).

Font: Cucarella, Toni (2020), al Blog «ToniCucarella»: “Sentències comentades i altres digressions parèmiques per aentretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus” (3/5/2020). 

Tallar el bacallà

Parèmia: Tallar el bacallà.

Origen: El pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vinculada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbal tallar el bacallà, aplicada per indicar que algú és l'àrbitre o el que té major autoritat en un afer.

Nota: Precisament Ada Parellada, restauradora i cap del restaurant Semproniana, em comentava que tallar el bacallà provenia del fet que calia tallar bé els filets de bacallà perquè el nervi i l'espina central només fes malbé un dels dos filets, que es podia vendre pitjor que el que quedava net. Si ho feia algú maldestre, feia malbé tots dos filets i el preu del bacallà baixava. Per això l'encarregat de fer-ho era l'amo, qui tenia més ofici.

Font: Vista al blog ... Fil de vella..., a l'article Coses de la Barcelona antiga, per Joan Amades, on esmenta que ho ha tret d'aquest llibre d'Amades.

Per la lluna de gener talla la fusta el fuster

Parèmia: Per la lluna de gener | talla la fusta el fuster
Variants i sinònims: Si bona fusta et vols fer | talla la fusta pel gener.

Origen: Diu Griñó:

Una creença general, subsistent encara avui dia, és que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella, la més immediata a Nadal, fins a la lluna vella de gener, perquè així no es torna guerxa ni es corca. Bé prou ens ho diu el refranyer:

Per la lluna de gener
talla la fusta el fuster

Si bona fusta et vols fer
talla la fusta pel gener.

A les comarques ripollenques, en canvi, estaven segurs que el més bon temps era el setembre, si bé tenint molt en compte les fases de al lluna:

La bona fusta, per obrar,
pel setembre l'has de tallar;
per la lluna nova
talla la soca
i per la lluna vella
talla l'estella.

Font: David Griñó (1981): Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana - Vell i nou», núm. 24 . Pàg. 147-148.