Origen: Les comunitats de frares descalços que havien d’emprendre un viatge llarg i de trescar per indrets pedregosos i de mal caminar, solien calçar-se. En els annals de la vida conventual de les comunitats descalces, es troba sovint la indicació que tal o qual cosa l’havien de fer calçats.
Explicació: Aquest costum originà les formes proverbials, "lligar-se bé les espardenyes", "ja cal que es calcin" i "calçar-se bé les sabates", i encara d’altres que associen les idees de calçar-se amb l’empresa d’una feina dura i difícil.
Font: Joan Amades (1989): Històries i Llegendes de Barcelona. (Barcelona: Ed. 62). 2 vol.
Entrades
(des de l'1 d'agost de 2008)
