Parèmia: Ser (o
Durar com,
o
Semblar)
la bóta de sant Ferriol.
Origen: Diuen que sant Ferriol tenia una bóta que mai no acabava el vi i sempre rajava.
Carmen Álvarez i Josep Maria Calbet, a
Molta merda! - El racó de les expressions II (2011) expliquen una altra versió:
Sant Ferriol, segons la tradició, era capità de lladres. Després d’haver comès un crim se n’anava a confessar i exigia al confessor que l’absolgués. Com que el capellà no ho podia fer, el matava. Un dia en trobà un que el sermonejà i li prometé absoldre’l si li jurava que mai més no faria cap crim. Les paraules del sacerdot tocaren el cor del bandoler, que obeí. Els seus subordinats prengueren el cas com una covardia i el van matar en un hostal. Enterraren el seu cos sota les bótes del celler. Passat molt de temps a l’hostaler li semblà que una de les bótes rajava més vi del que li corresponia pel seu volum. Va alçar l’estiba i veié amb sorpresa com sota la bóta hi havia un braç que sortia de terra i que amb un dit tocava la bóta. Cavat el lloc d’on sortia el braç trobaren el cos del bandoler com si l’haguessin acabat d’enterrar, això revelà la seva santedat. La llegenda té una variant, segons la qual el sacerdot féu fer per al capità un anell en el qual hi havia escrit en caràcters molt visibles el mot Moriràs. La vista constant d’aquest terme portava sempre a la memòria del bandoler les paraules
del sacerdot, i es convertí.
Explicació: S’aplica a les coses que duren més del que és normal. Per semblança, també s’aplica a un de molt ric o molt generós que no acaba mai els quartos. També es diu per comparança: sembla la bóta de Sant Ferriol quan alguna cosa sempre va donant de si mateixa i no s’hi veu el final.
Font:
Entrades
(des de l'1 d'agost de 2008)
