La missa major és missa de senyor

Parèmia: La missa major és missa de senyor.

Sinònims i variants: Qui va a missa major, o té molts quartos o molta devoció.

Origen: La recull Farnés (1992), s. v. M 1938 (Pàg. 154 del volum VI) i cita Francesc Baldelló (1923): "Folklore litúrgic", dins «Vida Cristiana»:

La missa solemnis qu's celebra amb ministres popularment és dita missa major. D'aquí la parèmia que fa: la missa major es missa de senyor, volent significar que al dit acte religiós, per la seva mes llarga duració, no poden assistir-hi els obrers sino en especials solemnitats de l'any. En canvi, als senyors desenfeinats, els vaga prou d'oir la missa solemne, malgrat la seva llargada.

Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. (Barcelona: Editorial Columna). Edició en VIII volums.

Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó!

Parèmia: Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó!

Variants i sinònims: Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó, i tan neta que la volen!

Origen: Ve de quan les bugaderes anaven a rentar per les cases i segur que en moltes s’exigia molt i no es donaven facilitats. Si no hi havia prou sabó, l’esforç humà era més gran, com passa a moltes feines.

Explicació: L’exclamació és adient quan un es troba davant de molta feina per fer, pocs mitjans i moltes exigències.

Font: Vista al web de l'Associació Conèixer Catalunya, treta del «Diario Metro».