Ja plora, ja riu, el Tio Caliu

Parèmia: Ja plora, ja riu, el Tio Caliu.

Origen: Tanmateix, no se sap, a hores d'ara, qui era aquest personatge tan voluble. Com que el caliu és una barreja de cendra i les brases que romanen després d'apagar la flama d'un foc, ell també seria una persona híbrida de caràcter. A hores d'ara, la gent encara diu: «El Tio Caliu, ja plora, ja riu». 

També apareix en un conegut joc de paraules, quan algú diu: «Tot pot ser» i l'interlocutor, incrèdul o escèptic respon: «menos fer niu en l'estiu, una rata baix del rabo d'un gat viu».

Explicació: Se'ls diu als xiquets que després de plorar, es riuen o bé que alternen ambdues facetes. Dit també a qui canvia d¡'opinió a cada instant. És una mena de cançoneta.  

Exemples: —Conxa, si menges eixes xulles i eixos tramancos de pa, vas a fer-te com la Tia Pellera.

Lloc: Es diu a Alcoi.

Font: Tormo Colomina (1997): Origen dels modismes antroponímics alcoians. Butlletí interior, 1997, Núm. 71, p1180.