Quan vegis el corb, pensa en la mort

Parèmia: Quan vegis el corb, pensa en la mort.

Origen: Diu Amades: «Si veieu un corb, però no el sentiu cantar, us anuncia la mort d'algun parent o persona estimada; si canta, morirà alguna de les persones que es troben al lloc on l'heu sentit; si volteja per la casa on hi ha un malalt, és perquè aquest ja fa tuf de mort, que l'ocell sent i ve per menjar-se'l. Espera l'enterrament per veure on el porten i anar-se'l a menjar. Si es posa dalt de la xemeneia de la teulada, és senyal que l'animeta del difunt encara no ha deixat el cos, i espera que surti xemeneia amunt per veure-la.»

Explicació: Hom té el corb com l'ocell de la mort, i l'associa estretament amb aquesta. 

Font: Llegit a Joan Amades (1935): La mort. Costums i creences. Edició facsímil d'Edicions el Mèdol (Tarragona, 2001).

Pensar en l'amor de les tres taronges

Parèmia: Pensar en l'amor de les tres taronges.

Explicació: Estar distret, divagat pensant en coses fantàstiques o inútils.

Origen: Ho deim del qui pensa en coses insubstancials o llunyanes i fantasioses. També deim que pensa en l'amor de les tres taronges del qui està distret, absent, desconnectat d'allò que l'envolta. «L'amor de les tres taronges» és el nom d'una rondalla que, si no és molt conegut el seu argument, sí que és tan popular el seu títol que ha passat a la fraseologia popular. Hi ha una òpera bastant famosa del compositor rus Prokofiev que du el mateix títol. Això és indici que, a Rússia, la rondalla també hi era coneguda.

Font: Tret de Joan Antoni Grimalt (2006): Els refranys i les frases fetes de 'Parlant en plata’ (Palma de Mallorca: Moll, 2006), a través de RodaMots.