Ser més vell que el faralló de la Llosa

Parèmia: Ser més vell que el faralló de la Llosa.

Origen: S'anomena faralló a una pedra grossa i plana situada enmig del mar, prop de la costa. Concretament a Cambrils és força conegut el faralló de la Llosa, situat just davant de la platja del mateix nom, entre el torrent de Gené i el barranc de la Mare de Déu del Camí.

Explicació: Fent referència a la presència immutable de les roques, fem servir aquesta expressió per a qualificar una persona o un objecte que són molt vells.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Per la lluna de gener talla la fusta el fuster

Parèmia: Per la lluna de gener | talla la fusta el fuster
Variants i sinònims: Si bona fusta et vols fer | talla la fusta pel gener.

Origen: Diu Griñó:

Una creença general, subsistent encara avui dia, és que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella, la més immediata a Nadal, fins a la lluna vella de gener, perquè així no es torna guerxa ni es corca. Bé prou ens ho diu el refranyer:

Per la lluna de gener
talla la fusta el fuster

Si bona fusta et vols fer
talla la fusta pel gener.

A les comarques ripollenques, en canvi, estaven segurs que el més bon temps era el setembre, si bé tenint molt en compte les fases de al lluna:

La bona fusta, per obrar,
pel setembre l'has de tallar;
per la lluna nova
talla la soca
i per la lluna vella
talla l'estella.

Font: David Griñó (1981): Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana - Vell i nou», núm. 24 . Pàg. 147-148.