Origen: Hi ha dos sants Miquel al santoral: el de maig (dia 8) i el de setembre (dia 29). Amb el de maig, entrada la primavera, comença el bon temps visible i durador i els dies s'allarguen respecte de les nits. Aquesta bonança s'allarga fins a l'altre Sant Miquel, el del 29 de setembre, ja a les acaballes de l'estiu, on la percepció és contrària: els dies s'escurcen i comença a fresquejar notòriament.
Explicació: Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (dia 8 de maig) fins a Snt Miquel de setembre (el 29 de setembre), època de bonança estival.
Nota: Hi ha tot un seguit de refranys que prenen de referència una data d'abans de l'estiu i una altra de finals per marcar un mateix temps o la necessitat de fer (o no fer) determinades activitats:
- De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona ni peix ni mel (AMADES 1983)
- De Sant Joan (o Sant Jordi o Sant Miquel) a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (AMADES 1951 - AMADES 1983 - BELLMUNT I FIGUERAS 1987 - TREPAT 1995)
- De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells (AMADES 1951 - AMADES 1983)
- De Sant Miquel a Sant Miquel, es cull de tot i no queda res (AMADES 1951 - AMADES 1983)
- De Sant Miquel a Sant Miquel, ni rosari ni muller (AMADES 1983 - GIMENO 1989). Explica Gimeno d'aquest refrany: «El juny és el temps de pujar les ramades a muntanya per passar-hi l'estiuada i aprofitar les herbes. El pastor, per tant, viu a l'estiu allunyat i separat de nuclis de població; generalment els pastors són homes profundament religiosos, tot i posseir un gran fons de superstició i cada diumenge baixen per assitir a missa. Amb tot, la musa popular els titlla de poc religiosos, idea reflectida en aquest refrany.»
- de Sant Miquel primer a Sant Miquel segon, jo fóra pastor de tot el món (AMADES 1983)
- de Sant Miquel primer a Sant Miquel segon, jo fóra pastor de tot el món. I de Sant Miquel segon a Sant Miquel primer, de pastor jo no en vull fer (AMADES 1951)
Entrades
(des de l'1 d'agost de 2008)
