Fer-se com la Tia Pellera

Parèmia: Fer-se com la Tia Pellera.

Origen: La Tia Pellera era una dona d'un pes exagerat, probablement de quasi centcinquanta quilos, que vivia al Carrer de la Verge Maria. Encara es conten algunes anècdotes i succeïts com la volta que li volien fer pagar dos seients en el cotxe de cavalls per a anar a Alacant, o que quan tenia d'anar «als quadros» (el cinema) havia de comprar dues cadires per a poder seure. Diuen que la seua grassesa era realment impressionant i que a casa seua tenia una argolla en el trespol del dormitori de la qual penjava una corda amb una anella, per a poder alçar-se del llit.

Explicació: Engreixar excessivament, en demesia. 

Exemples: —Conxa, si menges eixes xulles i eixos tramancos de pa, vas a fer-te com la Tia Pellera.

Lloc: Es diu a Alcoi.

Font: Tormo Colomina (1997): Origen dels modismes antroponímics alcoians. Butlletí interior, 1997, Núm. 71, p1180.  

Fer-se-li la boca aigua

Parèmia: Fer-se-li la boca aigua.

Equivalents: Hacerse agua la boca [ES].

Origen: Tradueixo del castellà:

És prou sabut que la presència d'una menja apetitosa provoca en nosaltres, no només el desig de provar-ho, sinó que ens activa de manera automàtica la secreció de les glàndules salivals. Tant és així que de vegades, només esmentar un plat determinat és suficient per produir el mateix estímul. Aquest fenomen que tots hem experimentat alguna vegada, al·ludeix metafòricament a la dita 'fer-se-li la boca aigua', amb què expressem generalment l'expectativa d'un succés esperat i desitjat.

Font: Vist al diari ABC Digital, d'Asunción (Paraguai), en la columna Dichos famosos, del dia 25 de juny de 2004.

Fer-se'n les tres pedretes

Parèmia: Fer-se'n les tres pedretes.

Origen: Diu Amades: «Pot recordar les pedres del túmul funerari o les ofrenades.»

Explicació: Usat per a indicar que algú s'ha mort. Com diu Amades, «és incoherent prenent els mots per llur sentit recte».

Font: Llegit a Joan Amades (1935): La mort. Costums i creences. Edició facsímil d'Edicions el Mèdol (Tarragona, 2001).

Fer-se el suec

Parèmia: Fer-se el suec.

Explicació: S’utilitza aquesta expressió quan es vol donar a entendre que la persona s’està fent l’orni, el desentès, o fins i tot, el tonto.

Origen: en l’origen de la dita, no es parlava dels suecs de Suècia, sinó que erròniament el temps ha acabat alterant el significat per un simple mimetisme fonètic. De fet l’origen el trobem al mot llatí “Soccus”, un tipus de calçat que usaven les dones i els comediants de l’època. Es tractava d’una sabata molt similar al que avui en dia anomenem esclop, o com també s’anomena en castellà, zueco.

Font: Vista al Blog Blog & Decker, a l'article Fer-se el suec.

Fer-se la barba d'or

Parèmia: Fer-se la barba d'or.

Variants i sinònims: Fer-se d'or (Segons el Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia catalana, s. v. 'oro').

Equivalents: hacerse de oro (Segons el Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia catalana, s. v. 'oro').

Origen: Potser aquesta dita ve en memòria del Rei Mides, que tot el que tocava ho convertia en or, i la barba, evidentment, és una cosa que acostuma a créixer. Almenys, en la iconografia d’aquest mític monarca, (i de la dels frigis rics) la barba, rinxolada, era feta d’or a mode de màscara.

Explicació: Es diu d’algú que s’ha fet molt i molt ric. Al GDLC d'Enciclopèdia Catalana, s. v. 'barba' ho defineixen com 'Fer grans guanys'.

Font: Vista al web de l'Associació Conèixer Catalunya, a partir de la publicació al «Diario Metro».