Eixir tot en bé, com a la Peixcatera

Parèmia: Eixir tot en bé, com a la Peixcatera.

Origen: A primers de segle, hi havia una venedora de peix al mercat d'Alcoi, la mare d'un tal «Sangrí», que era molt «fresca», poca-vergonya i mal parlada, però una vegada una dona molt més valenta que ella, en rebre un insult greu li va tombar la parada. Encara ara molts ancians recordem la cobla popular que diu: «Vespra (de) Sant Antoni / bon lio va haver / per tota la plaça / i per els carrers. / Una peixcatera / molt desficassiâ / per ser atrevida / tot li ho van tombar. / Ella es creïa que tot / li havia d'eixir bé / sempre parlant foradat / com si fora un llenyeter / enmig de tant personal / va tindre un mal pensament / de fer una ensenya / tan reincident».

Explicació: Ironia que vol dir tot el contrari, és a dir, eixir-li malament alguna cosa a algú: «—Redeny, tonet, i quin desastre! —Sí, m'ha eixit tot en bé, com a la peixcatera».   

Lloc: Es diu a Alcoi.

Font: Tormo Colomina (1997): Origen dels modismes antroponímics alcoians. Butlletí interior, 1997, Núm. 71, p1176.  

Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé

Parèmia: Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé.

Antiparèmia: De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern.

Origen: L'explicació de l'origen dóna clarícia del significat del refrany, que és transparent, sense sentència amagada ni doble sentit.

Aquesta suposició ve de quan els sabaters treballaven al carrer. Ara en no ser així, el refrany ha donat la volta, perquè aquest gremi té més feina durant l'hivern que durant l'estiu, perquè a l'estiu amb unes avarques o espardenyes es passa.

Font: Jaume Alzamora Bisbal (2008): Espigolant dins l'antigor. Ed. Moll.

Calçar-se les sabates

Parèmia: Calçar-se les sabates.

Origen: Les comunitats de frares descalços que havien d’emprendre un viatge llarg i de trescar per indrets pedregosos i de mal caminar, solien calçar-se. En els annals de la vida conventual de les comunitats descalces, es troba sovint la indicació que tal o qual cosa l’havien de fer calçats.

Explicació: Aquest costum originà les formes proverbials, "lligar-se bé les espardenyes", "ja cal que es calcin" i "calçar-se bé les sabates", i encara d’altres que associen les idees de calçar-se amb l’empresa d’una feina dura i difícil.

Font: Joan Amades (1989): Històries i Llegendes de Barcelona. (Barcelona: Ed. 62). 2 vol.