Matar el cuc

Parèmia: Matar el cuc.

Origen: Expressió que té el seu origen en els antics costums camperols. Els pagesos solien prendre una copa d’anís abans d’esmorzar, perquè creien que així mataven els cucs i paràsits intestinals.

Font: Vista a la Revista «L'Estenedor, núm. 21», de gener de 2004, publicada per l'Ajuntament de Mollet.

Matar jueus

Parèmia: Matar jueus.

Variants i sinònims: Anar a matar jueus.

Origen: Diu Josep Maria Huertas:

La Setmana Santa ja no és el que era, però en el record de molts hi ha alguns costums desapareguts i tan poc lloables com el de matar jueus. Josep Pla evocava el 1919 aquest costum de Dijous Sant que, segons ell, anava de baixa respecte al que havia viscut de nen: «En tal dia com avui, a l'època de la meva infantesa, les criatures del poble acudíem a l'església havent dinat, a matar els jueus. Hi acudíem amb tota mena d'estris per fer fressa. Els uns, amb els garrots, picaven a terra; els altres percudien una llauna de petroli amb un tall de ferro; el petit comerç posava en venda unes maces ad hoc per picar sobre qualsevol cosa; hom podia comprar també una joguina feta amb un engranatge de fusta, que es feia rodar i produïa un soroll desagradable, absolutament molest. A l'església, es produïa un xivarri enorme, immens. Aquell desori representava una matança hipotètica de jueus». Val a dir que sovint eren els pares qui esperonaven els fills a complir aquest ritus més aviat lamentable.
El dia de Dijous Sant, nens i nenes ─sobretot nens, que són més guerrers─ agitaven sense parar els xerracs ─les joguines de què parla Pla─ fent tot el soroll que podien mentre algú, un adult potser vestit amb sotana, recordava que ho feien per «matar jueus», ja que aquests havien mort Jesucrist a la creu. Els vailets s'esbravaven pels carrers, però també a l'atri dels temples. Bellugaven xerracs i maces amb ganes de gatzara. No hi havia maldat en la seva actitud, tot i que la frase «anem a matar jueus» era prou colpidora.
Pla certificava, quan escrivia els seus records: «Em produeix una gran satisfacció constatar la decadència d'aquest desori arrelat i grotesc».
Un altre costum, aquest sense cap rerefons d'intolerància com en el cas del de «matar jueus», era el de celebrar la resurrecció de Crist, el Dissabte de Glòria. Un lloc on tenia un especial significat era al carrer d'Aragó de Barcelona, travessat per la rasa del tren, on el rebombori es mantenia encara als anys trenta. Amb un pal alguns, amb una maça uns altres, anaven a picar en el ferro colat d'uns gerros que culminaven les tanques de la rasa. El so era com esquerdat, però als nens de la rodalia els agradava. Aquell dia tenien permís per fer tota la cridòria i tot el soroll que volguessin.

Font: Josep Maria Huertas Claveria (2006): Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.Pàg. 92-93.

Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi

Parèmia: Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi.

Origen: Quan el sacrifici ritual dels antics pobladors va deixar de tenir el sentit sagrat per al qual hom matava el porc del solstici d’hivern, el període de la matança venia limitat per una única i significativa variable: el fred. La manca de mitjans de refrigeració era el motiu pel qual hom procurava matar el porc en aquella època de l’any en què el fred se sentís més, per tal d’assegurar la conservació de la carn.

Començava a l’octubre i s’allargava fins a les darreries de febrer. El refranyer popular ens recorda aquest període:

Per Sant Lluc, (18 d’octubre)
mata el porc i tapa el cup.

Per Sant Martí, (11 de novembre)
mata el porc i enceta el vi.

Per Sant Andreu, (30 de novembre)
mata el porc teu;
si no està prou gras,
mata’l per Sant Tomàs, (21 de desembre)
i si no fos prou,
per l’Any Nou.

Mata el porc pel gener,
si vols que es conservi bé.

L’únic dia que la llei del costum priva que hom mati porc és el 17 de gener, sant Antoni Abat, popularment conegut per sant Antoni de gener, dels ases o del porquet; el qui en mata ofèn el sant, patró dels animals domèstics que conviuen amb l’home i especialment del porc; inseparable

company del sant en la seva iconografia amb motiu d’un miracle en què el sant va guarir un garrinet.

En aquest dia, a diversos pobles se celebrava una festa especial dedicada als porquers.

Font: La matança del porc, del web de Tradicions i costums d'Òmnium Cultural.