Molta merda!

Parèmia: Molta merda!

Origen: Ho llegim al blog Ginkgo, relacionada amb el món del teatre:

Heu sentit mai, entre els actors de teatre, dir "molta merda!" per desitjar-se sort en una obra? Com estava intrigat sobre l'origen d'aquesta expressió, he buscat i he trobat el següent: 

Aquesta expressió es remunta al segle XIX, quan encara no existien els cotxes i la gent es movia en carruatges de cavalls. Com ja podeu anar intuint, la majoria de públic que assistia a una estrena teatral ho feia en aquest mitjà de transport. I què passava quan ja havia arribat tothom? Doncs que l'entrada del teatre (el carrer, s'entén) era pleeeeeeeeeeeena de "caques" de cavall. 

Conclusió: quanta més merda hi havia, més gent omplia el teatre. 

Explicació: Per desitjar sort a qui fa una estrena teatral.

Font: Vist a l'escrit Molta merda!, del Blog Ginkgo.

Fer goma

Parèmia: Fer goma.

Variants i sinònims:

• Anar a fer goma.
• Anar a fer el mec.
• Anar a fer el merda.

Origen: Al Tesoro de la lengua castellana de Sebastián de Covarrubias, al segle XVII diu:

«Antiguamente se engomaban los cabellos las mujeres cuando abrían las trenchas porque asentase igualmente de una parte y de otra. Agora engoman juntamente las trocas que llaman de punta para que asienten la frente y no se levanten. Y algunos fanfarrones también engoman los mostachos para que vayan tiesos con las puntas a las orejas».

D’aquí, de les persones que es posaven goma als cabells, a les toques, en fi, com una manera més d’arreglar-se o de maquillar-se, ve goma, que en català vol dir 'un conjunt de gomosos' i 'ostentació del gomós'. Gomós (es diu més en castellà): home exageradament curós en el vestir que segueix rigorosament la moda.

Gomoso remet a pisaverde, que al Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española defineix com ‘Hombre presumido y afeminado, que no conoce más ocupación que la de acicalarse, perfumarse y andar vagando todo el día en busca de galanteos’.

Explicació: Anar a passejar lluint el tipus, perquè els altres et vegin, presumint en certa manera del teu estatus social. Per exemple, els que anaven a missa de dotze el diumenge ben mudats. I més concretament, a Barcelona, anar a passejar al Passeig de Gràcia, a lluir-se, a fer-se veure, a coincidir amb altres que també feien goma. Anar, no a passejar, sinó a passejar exhibint-se, lluint, anar arreglat.

Font: Ramon Solsona (2008): «La paraula del dia», dins El món a RAC1, del divendres, 14 de novembre de 2008.