Parèmia: Alto les seques!
Origen: Diu Pau Vidal: «L’expressió té l’origen en una fonda de sisos, cases de menjars barats, de Barcelona. Es veu que, cap a la primeria del segle, un client especialment garrepa, que havia comprat un llonguet a la fleca, es va ofendre quan el cambrer va cantar la comanda a la cuina: “Un plat de seques sense pa, que el senyor ja el duu de casa”. En veure que el client, avergonyit, marxava del local, hi va tornar: “Alto les seques, que el senyor s’ha enfadat i se’n va”.»
Variants i sinònims: Para el carro!
Font: Pau Vidal (2005): En perill d'extinció (100 paraules catalanes per salvar) (Editorial Empúries, Barcelona).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carro. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carro. Mostrar tots els missatges
dijous, 30 d’octubre del 2014
dilluns, 15 de març del 2010
Passar més gana que el gos del Pinyol
Parèmia: Passar més gana que el gos del Pinyol.
Variants i sinònims:
Origen: S'explica que aquests animals tenien uns amos que no els alimentaven prou bé i es remata la dita amb l'afirmació que quan tenien l'animal acostumat a no menjar se'ls va morir.
Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.
Agraïments: Agraeixo les variants dialectals del Baix Maestrat que m'ha comentat el Paco Roures en els comentaris d'aquesta entrada. I la versió llarga que m'ha deixat el Joan Reverter al Facebook, sobre la dita inicial (Baix Camp).
Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1997 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.
- Passar més fam que garró (Baix Maestrat)
- Passar més fam que un gos nigat a un carro (Baix Maestrat)
- Passar més fam que un romer a un cingle (Baix Maestrat)
- Passar més gana que el gos del Pinyol, que va morir a les golfes mirant les botifarres (Baix Camp)
- Passar més gana que el ruc del Vela.
Origen: S'explica que aquests animals tenien uns amos que no els alimentaven prou bé i es remata la dita amb l'afirmació que quan tenien l'animal acostumat a no menjar se'ls va morir.
Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.
Agraïments: Agraeixo les variants dialectals del Baix Maestrat que m'ha comentat el Paco Roures en els comentaris d'aquesta entrada. I la versió llarga que m'ha deixat el Joan Reverter al Facebook, sobre la dita inicial (Baix Camp).
Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1997 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)