Aferrar-se la pasta pels draps

Parèmia: Aferrar-se la pasta pels draps.

Variants i sinònims: Aferrar-se-li l'arròs (a algú).

Explicació: Amb aquesta frase avisem a una persona que si no s'espavila no podrà enllestir la feina que té entre mans. Una dita similar és la que diu: "se t'aferrarà l'arròs".

Origen: En l'elaboració artesanal del pa, la massa s'embolica amb draps perquè reposi. Si el procés no és correcte la pasta hi queda aferrada.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Ser de pasta d'agnus

Parèmia: Ser de pasta d'agnus.

Origen: L'Agnusdei és la part de la missa, després de la fracció de l'hòstia i immediatament abans de la comunió en què el sacerdot demana a "l'anyell de Déu que treu els pecats del món" que tingui pietat de nosaltres (per dues vegades) i que ens doni la pau (en una tercera deprecació). És una part que sol portar música a les misses cantades. A continuació, després de les darreres reformes litúrgiques, el celebrant i els fidels es donen mútuament a pau amb encaixades. Es sol dir agnusdei d'una medalla o d'un altre objecte que porta gravat l'anyell amb una creu, que és emblema de Jesucrist.

Explicació: L'expressió Ser de pasta d'agnus es fa servir per significar que algú és molt dòcil.

Font: Salvador Alsius (1998): Hem perdut l'oremus. Barcelona: Edicions La Campana.