Parèmia: In albis
Origen: Diu Josep M. Escolà i Tuset a Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques (1997): «Aquest és el significat original d'aquest complement preposicional procedent de l'àmbit litúrgic de la primitiva església cristiana. El dissabte i diumenge següents al diumenge de Pasqua es denominaven, com encara avui, 'in albis' en referència a la cerimònia 'in albis depositis' en la qual, el dissabte al vespre, els neòfits, és a dir, els catecumens que havien estat batejats el diumenge abans, deixaven el vestit blanc ('alba') com a símbol del seu pas de la infantesa a la joventut en el camp de la fe cristiana. Cal pensar que els que no accedien al nou estadi per falta de preparació romanien 'in albis', és a dir, investits amb el vestit blanc, i, a partir d'aquí, s'assimilà l'expressió a la idea de privació o mancança, en un principi, dels coneixements de la fe cristiana, però generalitzada després a qualsevol àmbit».
Font: Josep M. Escolà i Tuset (1997) a Diccionari de llatinismes i expressions clàssiques. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur Diccionaris», núm. 235.
dimarts, 13 d’octubre del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)