Ser l'últim pet de l'orgue

Parèmia: Ser l'últim pet de l'orgue.

Origen: Quan acabava de sonar un orgue, petava amb un últim so però molt poc sonor.

Explicació: Ésser poc important.

Font: Vist a Escatologia i escatofília, de Vicent Artur Moreno i Giménez.

Ser un orgue de gats

Parèmia: Ser un orgue de gats.

Equivalent: Olla de grillos [ES] (Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana, s. v. 'orgue').

Explicació: Discussió, reunió, etc., en què tothom enraona i ningú no s’entén (DIEC2).

Origen: Una tradició medieval va inventar un instrument musical molt particular: l'orgue de gats. Consistia a disposar una colla de gats en una capsa amb forats per on es feia passar les cues dels pobres animals. La qüestió era estirar-les violentament o clavar-hi alguna punxa per provocar miols aguts de dolor o de por.

Font: Vista al web Qüestionem.

Semblar l'orgue de Caldes

Parèmia: Semblar l'orgue de Caldes.

Origen: Aquesta parèmia es refereix a l'orgue de Caldes d'Estrac, el qual, segons veu popular, era diferent de tots els altres. Era fet de canons de canya, en lloc de tubs metàl·lics, els quals donaven notes estranyes i disonants, i per això se l'ha pres com a tipus dels conjunts musicals destrempats. Era així mateix tan complicat, que bastava un minúscul mosquit per a desbaratar-lo. Tenia també, com una de tantes originalitats, un nombre de tecles molt superior al corrent.

Les dificultats reunides per l'orgue de Caldes eren comunes a molts altres orgues, puix que la semblança es troba en tots els refranyers.

Explicació: Aquesta frase es diu de diverses maneres i se li dóna diversos sentits. Quan s'usa tal com l'exposem en l'epígraf, s'aplica als conjunts musicals inharmònics, desafinats i discordants, i en general a tota cosa desordenada, mal manegada, desencaixada i desballestada.

Font: Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.

Nota: L'autora cita Joan Amades.