dilluns, 25 de maig de 2009

Si vols la veritat, vés a cercar-la a Lleida

Parèmia: Si vols la veritat, vés a cercar-la a Lleida.

Origen: A Lleida no sabien pas quina mena de cosa era la veritat. En totes les reunions i assemblees, tothom les hi calava com li venia bé, sense mai no dir ni una sola veritat ni per errada. Un dia el bisbe, que era foraster, molestat pel cas, va comminar molt durament els lleidatans i va amenaçar que els excomunicaria si no s'avesaven a dir sempre la veritat. Les autoritats, molt amoïnades, van demanar al bisbe que els digués on la podien trobar, la veritat, per tal de poder-se'n servir. El bisbe, enfadat, els va dir que anessin a demanar-la al rei.

Tot seguit va reunir-se el Consell de la ciutat i van decidir enviar dos comissionats a trobar el rei a Barcelona, per tal de demanar-li la veritat.

Arribats els dos missatgers a Barcelona, així que van passar el portal van preguntar on s'esqueia el palau del rei, puix que venien de Lleida a cercar la veritat, ja que els havien dit que el rei els la donaria. Uns estudiants que van sentir-los es van fer el propòsit de fer-los una mala passada. Els van dir que ells eren amics del rei, que hi tenien de bo i que els agenciarien el negoci. Els delegats van sentir-se molt contents de trobar qui els planegés el camí d'un afer tan espinós i difícil per a ells.

Els estudiants els van fer acudir a la vora del palau i a l'hora convinguda els van lliurar una gran olla tota ben tapada, els van dir que a dintre hi havia la veritat i els van encarregar molt insistentment que no la destapessin fins a arribar a Lleida.

Els enviats volien pagar la veritat, però els estudiants els van dir que el rei la donava sense pagar res.

Arribats a Lleida, després de moltes peripècies, foren engegades les campanes al vol, per tal d'anunciar l'arribada de l'esperada veritat. La gran olla fou posada damunt de la taula del Consell. Fou enviat a cercar el bisbe perquè fos ell en persona el qui primer la veiés.

Així que van començar a afluixar la tapadora va sortir de l'olla una pudor insuportable. El batlle va dir recelosament:

--No sé per què em sembla que això és m...
--I el bisbe va replicar:
--És veritat.

Font: Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.

Nota: L'autora cita Joan Amades.

Cap comentari: