dilluns, 2 de novembre de 2009

Anar a fer punyetes

Parèmia: Anar a fer punyetes.

Origen: Les punyetes eren els punys de les camises dels advocats, magistrats i jutges, fetes amb brodats i puntetes. Era una feina lenta i difícil, en què calia invertir-hi moltes hores. Per això, quan diem a algú Vés a fer punyetes, és com si l’enviéssim a un lloc apartat perquè s’entretingui amb qualsevol cosa i deixi de molestar.

Nota: Galderich em posa sobre la pista d'una altra possible interpretació de la frase feta. Bé, més aviat una concreció una mica més grollera d'on ens engeguen:
L'Alcover-Moll, a l'etimologia de punyeta ja diu que és un derivat de 'puny': "Originàriament la locució 'fer-se la punyeta' significava 'masturbar-se'."

En el Diccionario del español actual, de Manuel Seco i altres, d'Aguilar, diu a la definició 7: "hacerse la -. Masturbarse (un hombre) / CTrulock Compota 123 (Cela): Esteban había pensado ir con ella al cine y ya no puede, eso es lo que más siente. Lo demás poco importa; con hacerse la puñeta todo se soluciona."

[...] unes imatges del taller d'Eusebi Planas on es veu un interior de prostíbul i un cartell amb les tarifes dels serveis, de la dècada del 1870:

Aqui se jode a napoleon
A medio duro y a peseta.
El precio de una puñeta
son dos reales de vellon.

(El napoleon era una moneda francesa que equivalia a 20 rals i que circulava per Espanya per manca de numerari local)
Així doncs, Fer(-se) la punyeta equivaldria a masturbar-se.

Font:
Vista a la Revista «L'Estenedor, núm. 21», de gener de 2004, publicada per l'Ajuntament de Mollet.

4 comentaris:

Galderich ha dit...

Víctor,
Via email t'envio l'altre interpretació (més exacta) de fer punyetes amb il·lustració del tema demostrativa que el diu l'Estenedor estava bé per a les àvies que volien disimular.

vpamies ha dit...

Me la miro i la documentaré també, Galderich.

Gràcies!

Roger ha dit...

Víctor, jo també crec que la segona és més autèntica: en valencià diuen "anar a fer la mà", que vol dir el mateix (com ja saps)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Anar a fer la mà és ben expressiva, Roger, i tant! M'agrada molt aquesta expressió