dimarts, 21 de setembre de 2010

Fer-se el suec

Parèmia: Fer-se el suec.

Explicació: S’utilitza aquesta expressió quan es vol donar a entendre que la persona s’està fent l’orni, el desentès, o fins i tot, el tonto.

Origen: en l’origen de la dita, no es parlava dels suecs de Suècia, sinó que erròniament el temps ha acabat alterant el significat per un simple mimetisme fonètic. De fet l’origen el trobem al mot llatí “Soccus”, un tipus de calçat que usaven les dones i els comediants de l’època. Es tractava d’una sabata molt similar al que avui en dia anomenem esclop, o com també s’anomena en castellà, zueco.

Font: Vista al Blog Blog & Decker, a l'article Fer-se el suec.

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Així volia dir que 'es feien el sabatot'????

vpamies ha dit...

O era un suec una mica papissot. :-) Zi, zi, zi... ;-)

La veritat és que això de les etimologies de dites i refranys és apassionant i sovint molt obscur.

Jo només transmeto allò que trobo. Que no es poden pas inventar! O sí? ;-)

David ha dit...

Jo creia que era un castellanisme i que allò correcte era dir "fer-se l'orni", que per cert tampoc sé d'on deu venir això d'"orni".
Salutacions!

vpamies ha dit...

Jo crec que l'autor, que no diu d'on ho treu, deu fer una traducció d'alguna font castellana. 'Fer-se el suec' no és admès pels diccionaris generals, encara que l'Alcover-Moll ho entra s.v. 'suec', de Suècia.

El diccionari d'Enciclopèdia catalana català-castellà dóna com a possibles equivalents 'fer-se el longuis', 'fer el paper de met (o del met)' o 'fer el pagès'.

Sobre l'etimologia d'orni, em sembla que njo ets l'únic que es pregunta quin n'és l'origen. Mira què hi posa a l'Alcover-Moll:

Etim.: desconeguda. Segons Spitzer (Neuph. Mitt. xvi, 21), es pot considerar procedent d'una forma *lorni relacionable amb el fr. lorgne i amb l'it. lornio ‘tardo’, però no es veu clara aquesta procedència. Podríem pensar si ve del gr. ὄρνιον ‘ocell de presa’ i si la locució fer l'orni hauria significat originàriament ‘planar’ (cf. el mall. fer sa torniola, ‘retardar-se fent voltes per dissimular una intenció de prendre o de fer alguna cosa’).

David ha dit...

Moltes gràcies per l'aclariment!

Jesús ha dit...

Júlia, Fer-se el sabatot no! Fer-se el comediant, dsviant l'atenció. Eren els comediants qui portaven els "suecs".
Es com si els arlequins portessin pantufles i diguessim
Fer-se el pantuflaire (fer-se l'arlequí).