dilluns, 5 de setembre de 2011

Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de la mare

Parèmia: Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de la mare.

Origen: «Els testaments dels pares deixaven instituït quins serien els tutors i curadors que s'ocuparien de tenir cura de l'alimentació, el vestit, l'educació i la salut dels fills. El paper de la mare vídua podia esdevenir secundari, i quedava sovint relegada al d'usufructuària dels béns del difunt marit, i amb menys responsabilitat sobre els descendents que els tutors. Aquesta situació era admesa i havia quallat en el món dels llocs comuns: com deia un aforisme català del segle XVII, «lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de la mare»

Font: Llegit a Barcelona 1700, d'Albert Garcia Espuche (Barcelona, Ed. Empúries, 2010, pàg. 126-127).


Agraïment: Gràcies al Xavier Caballé que em va passar la referència de l'aforisme.

2 comentaris:

jordi francesch ha dit...

He arribat fins a vosaltres cercant una informació que no trobo enlloc. Per la pròxima entrada del meu blog sobre Barcelona estic intentant recopilar frases, refranys o dites populars entre els segles VI i X. No sé si vosaltres teniu algun tipus d’informació al respecte. Perdoneu les molèsties. Moltes gràcies i sort.
jordi francesch
http://cartografic.wordpress.com/

vpamies ha dit...

Jordi Francesch, si cerques refranys i dites populars entre els s. VI i X, no crec que trobis res més que llatí.

Els primers reculls de proverbis en català (molt llatinitzats encara) em sembla recordar que són dels volts del s. XIV-XV.