dijous, 29 de setembre del 2011

Qui tot ho vol, tot ho perd

Parèmia: Qui tot ho vol, tot ho perd.

Origen: Diu Busquets:
Faula: Un famejant gos, portant un tros de carn a la boca, passaà per un claríssim riu, i veient l'ombra d'aquella en la profunditat de l'aigua, semblant-li que la que veia era més grossa que la que ell tenia, mogut d'extrema cobdícia la volgué prendre. I obrint la boca, li caigué la que portava; de forma que perdé allò cert, per allò incert. Moralitat: "Qui tot ho vol, tot ho perd".
Explicació: Perdre allò cert, per allò incert.

Font: Esteve Busquets i Molas (1987): Els animals segons el poble. Barcelona, Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 28. Pàg. 132.