Ploure a bots i barrals

Parèmia: Ploure a bots i (a) barrals.

Variants i sinònims:

• Caure aigua per l'amor de Déu (ABRIL 1996)
• Ploure a canteres (MORET 1995)
  
• Ploure a samalades (Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana ─3a edició─, s. v. 'ploure')
• Ploure a semalades (DIEC2)

Equivalents:

• Llover a cántaros [ES] (Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana ─3a edició─, s. v. 'ploure')
• Llover a chorros [ES] (Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana ─3a edició─, s. v. 'ploure')
• Llover a mares [ES] (Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana ─3a edició─, s. v. 'ploure')

Explicació:

• Fer un gran xàfec (DIEC2)
• Ploure amb gran intensitat (DCVB).

Origen: Un bot és un recipient de cuiro de cabra per a contenir vi, oli o altre líquid. Un barral és també un recipient que tant pot ser de vidre, terrissa, fusta etc., amb diferents formes segons la procedència geogràfica.
Ploure a bots i barrals vol dir que l'aigua cau impetuosament i violenta com si l'aboquessin de càntirs.

Font: Vista al lloc web Qüestionem.

Sense casa, hort, ni porc, val més ésser mort

Parèmia: Sense casa, | hort, ni porc, | val més ésser mort.

Origen: La matança del porc fou un fet social important i imprescindible en la vida econòmica del pagès. ara ha perdut molt de la seva antiga popularitat.

Des del temps més reculats, el porc ha estat un dels principals elements per fornir de viandes una llar, ja que en algunes excavacions fetes als llocs d'habitatge dels nostres avantpassats prehistòrics s'hi han trobat ossos de porc de tres segles abans de Jesucrist.

No se sap, però, si aquella gent menjava la carn de fresc en fresc o bé la conservava. Altrament, si se la menjaven de seguida no podien omplir el rebost i per tant proveir-se de recapte per a tot l'any, tal com feien a les cases de pagès, acomplint així la funció econòmica del sacrifici.

Hem de tenir present que aquesta era l'única carn que menjarien durant l'any a part dels animals de corral o alguna peça de caça. La carn de be i sobretot la de vedella eren una menja escadussera que rarament arribava a taula: algun moltó per la Festa Major, a les cases riques, o quan algun animal s'estimbava pels precipicis. Per això els nostres avantpassats s'afanyaven i enginyaren a salar, confitar, embotir i conservar les diferents parts del porc, per tal de tenir reserva abundant durant les feines pesades de l'estiu, com són la sega i recollida dels cereals.

Explicació: Aforisme català que sentencia clarament la importància cabdal que representa la matança del porc per una casa en el món rural.

Font: La matança del porc, del web de Tradicions i costums d'Òmnium Cultural.

A Riudoms, sac, senalla (o podall) i i bona lluna

Parèmia: A Riudoms, sac, senalla (o podall) i bona lluna.

Explicació: Marta Ballester em diu: «L’opinió riudomenca afirma que la dita ve del fet que eren bons professionals de la vinya... Però a la comarca tothom sap que tenien fama de lladres, sobretot dels productes de l’hort. Per això calien el sac, la senalla i la lluna plena: per robar de nit i veure-s’hi!».