dissabte, 16 d’octubre de 2010

Sant Galdric, del pagès sou amic

Parèmia: Sant Galdric, del pagès sou amic.

Origen: Explica Joan Barceló al Diari de Balears del 10 d'octubre de 2009, en l'article "Fins a Santa Teresa la llampuga estesa":

De Sant Galdric a Sant Isidro
Divendres dia 16 hi ha molts motius per celebrar Sant Galdric o Galderic. Aquest agricultor occità, durant molts segles, des de l'any 900 fins al 1707, fou el patró dels pagesos del regne de Mallorca, essent desplaçat fa uns tres-cents anys per l'espanyolíssim i castís "San Isidro Labrador", que a ritme de xotis es va fer l'amo del corral. Sant Galdric patí un procés premeditat d'arraconament. La jerarquia eclesiàstica castellana començava a dominar la nostra Església i a imposar-hi el seu punt de vista. La reconducció del patronatge de sant Galderic cap a sant Isidre n'és un exemple clar. San Isidro Labrador és un senyor de Madrid a qui mai no hauria fet sant la pagesia local, perquè, com es podia santificar un personatge que, en comptes de llaurar, se n'anava a resar?

Sant Galdric del pagès sou amic
Aquest sant va néixer entre el 820 i 840 a la vila occitana de Vievila, prop de Carcassona, en el si d'una família pagesa. Va defensar els pagesos de la pressió i el maltractament que rebien dels senyors feudals de l'època. En certa manera, va ser un defensor gremial i proletari del sector agrícola, majoritari en aquells temps. Quan morí el dugueren a Sant Martí del Canigó. I els monjos el baixaven a la plana cada vegada que hi havia sequera o epidèmies. De fet s'han arribat a comptabilitzar més de 800 processons des del cim del Canigó a la mar de Perpinyà, aplegant en moltes ocasions més de 30.000 pagesos. Du una manada d'espigues de blat a una mà i una agullada per agafar els bous, que també serveix per agafar les ovelles.

Explicació: Antigament Sant Galderic (o Galdric) era el patró dels pagesos, fins que fou arraconat en benefici de Sant Isidre. És però una teoria contestada per alguns autors que asseguren que Sant Galderich només havia estat patró dels pagesos en zones ben determinades i la devoció cap a sant Isidre va acabar per arraconar.

Font: Joan Barceló (2009): Article "Fins a Santa Teresa la llampuga estesa", publicat el 10 d'octubre de 2009 al Diari de Balears.

4 comentaris:

Galderich ha dit...

Ep, jo no dic que Sant Isidre "sempre" ha estat el patró dels pagesos, per què ho va ser a partir del s. XVII. El que jo argumento és que abans de Sant Isidre a Catalunya hi havia una gran diversitat de patrons pagesos en funció de comarques, conreus, bestiars... que amb la vinguda de Sant Isidre tingueren un retrocés devocional important. D'això es va escapar Sant Galderic perquè (i aquí hi ha el matís important) no era patró dels pagesos catalans sinó "només" dels del bisbat d'Elna-Perpinyà.
En conseqüència, Sant Galderic mai ha estat el patró de TOTS els pagesos catalans (i menys dels Països Catalans -només del Rosselló) sinó d'una part molt petita del territori.
Afirmar el contrari és enganyar a la gent i menystenir un sant perquè és de Madrid, com si ser d'Occitània no és ser estranger també. I no em digueu que hi ha una relació molt estreta amb aquestes terres (que n'hi ha) perquè n'hi ha més, agradi o no agradi, amb Castella.

Galderich ha dit...

Perdona que hagi estat tant llarg!

vpamies ha dit...

He refet una mica l'afirmació de l'escrit d'acord amb els matisos del teu comentari, Galderich! :-)

Galderich ha dit...

Parèmies,
I gràcies per dedicar-li un apunt a Sant Galderic!