dimarts, 14 de desembre de 2010

Estar fet (algú) un sant Llàtzer

Parèmia: Estar fet (algú) un sant Llàtzer.

Explicació: Persona nafrada o que presenta un aspecte lamentable.

Origen: Alguns mals es relacionen amb llegendes religioses, com el ball de sant Vito (corea de Sydenham i de Huntington), un màrtir del segle IV a qui s'atribuïa haver curat un fill epilèptic de l'emperador Dioclecià.

El mal de sant Llàtzer ('lepra'), en canvi, es diu així per una mala lectura de l'Evangeli. A la paràbola del ric i el pobre, es diu que un captaire leprós anomenat Llàtzer menjava les molles que queien de la taula del ric Epuló i que, un cop morts tots dos, el ric va anar a l'infern i Llàtzer, el leprós pobre, al cel. Aquest inexistent personatge de ficció evangèlica es va confondre amb el ressuscitat Llàtzer ─germà de Marta i Maria─, que no era leprós, i va ser venerat com a sant protector dels malalts de lepra. Per aquesta raó llatzeret és sinònim de leproseria i encara avui diem que està feta un sant Llàtzer una persona nafrada o que presenta un aspecte lamentable.

Font: Ramon Solsona (2005): A paraules em convides (Barcelona: Ed. Columna).

2 comentaris:

Zerosetze ha dit...

Tot això que expliques, Víctor, queda també molt ben reflectit en uns goigs a sant Llàtzer de Calldetenes, de 1967, la tornada dels quals fa:
Puix és gran vostra valia
cantarem vostres llaors;
Guardeu-nos de llebrosia,
o, sant Llàtzer gloriós

vpamies ha dit...

Hi ha molta connexió entre els refranys i els goigs.

Gràcies per l'aportació Zerosetze!