dimarts, 21 de desembre del 2010

Ser (una cosa) un maremàgnum

Parèmia: Ser (una cosa) un maremàgnum.

Explicació: Ser un embolic.

Origen: L'ús freqüent d'aquests dos mots els ha soldat en un de sol i li ha donat el significat de 'confusió, enrenou'. Joan Amades apunta el possible origen d'aquesta expressió: l'any 1258, el papa Alexandre IV, mitjançant la butlla Mare Magnum, confirmà nombrosos privilegis a favor dels dominics, concessió que motivà moltes protestes i portà, per tant, força cua d'esmenes, de manera que l'expressió maremàgnum va acabar significant 'embolic'.

Nota: L'etimologia del mot maremàgnum (m.), segons Rodamots, ve de l'expressió llatina «mare magnum», 'mar gran'.

Font: Vista a Rodamots, que cita un fragment que Antoni M. Marsal escriu a El Baluard (núm. 126, 2003), revista d'informació local i de cultura de Sarral (Conca de Barberà), fent referència a una informació de Joan Amades.