dilluns, 21 de febrer del 2011

A Vilaverd toquen l'arpa

Parèmia: A Vilaverd toquen l'arpa.

Explicació: Segons els habitants de Vilaplana, Reus i altres poblacions de la rodalia de Tarragona, els de Vilaverd són lladres.

Origen: Conta la tradició que un dia sant Pere va sentir trucar a la porta de la Glòria i quan va anar a obrir es va trobar amb David, amb l'arpa sota el braç, que volia entrar al cel. Sant Pere li va dir que si volia entrar al cel, hauria de llençar aquell instrument. Amb recança ho va fer i va anar a raure a Vilaverd, que se'l van quedar. Com que no era d'ells i se'l van quedar, per això tenen aquesta fama.
Podem dubtar de la veracitat de la rondalla perquè David és molt anterior al sant que fa de porter del Cel.
Sembla més ajustat a la realitat pensar que la dita provingui dels molts robatoris que hi hagué a Vilaverd a mitjan segle (XIX). Que si una gallina, un xai, un parell de cols. I com que per robar s'han de fer córrer els dits, talment que per tocar l'arpa, per això es diu que a Vilavert toquen l'arpa.
Aquest malnom també el trobem recollit en una corranda de l'Espluga de Francolí:

A l'Espluga són erugues,
a Montblanc són budellers,
a Vilaverd toquen l'arpa
i a la Riba fan paper

Diu Ginestà i Punset:
Qu'es lo mateix que dir, segons els habitans de Vilaplana, Reus y altras poblacions de la provincia de Tarragona, que tots els de Vilavert son lladres.
Sobre aquet particular se conta la tradició següent:
«Un dia Sant Pere va sentir trucar la porta de la Glória y al anar á obrir se trobá ab l'ánima de David que ab l'arpa sota'l bras volia entrar al cel. Sant Pere al véurel ab aquell instrument li digué que si volia entrar havia de llensarlo; peró David va resistirse una mica; mes veyent que'l Sant no volia transigir no tingué altre remey que llensar aquell instrument, ab el que tanta glória havia obtingut, el cual aná á parar á Vilavert, apoderántsen els habitants d' aquest poble. Com que l'instrument aquet no'ls perteneixia y en cambi se'l feren d' ells, per aixó are se n' emportan la fama que s' emportan.»
Fins aqui la tradició, ó, millor dit, la rondalla que's conta, la cual no resulta prou conforme ab l'história ja que sabém que David es molt anterior al Sant que te l'alt honor de ser el porter del Cel.
Are deixém parlar d l'história.
A Vilavert cap allá als mitjans d'aquest sigle eran molts els robos que s' hi verificaven; avuy una gallina, demá un xay, al dia següent un parell de cols; es á dir, no podia passar dia que no's robés una cosa ó altra.
Y com que per robar s' han de fer correr els dits igual que per tocar aquell instrument, d' aqui ve que'ls diguin que'l tocan.
Y no sòlsament ho diu el modisme sino que també ho trobém á n'aquesta corranda recullida á l'Espluga de Francolí:
«A l'Espluga son arugas
á Montblanch son budallers
á Vilavert tocan l'arpa
y á La Riba fan paper.»

Cap allá á las darrerías de l'última guerra civil hi va haber un arcalde que's proposá acabar ab els robos y ho lográ de la següent manera:
A l'arcaldia hi tenia un llibre ahont hi apuntava tots els robos que's cometian y'l valor de las cosas robadas, y al primer que se'l trobava ab el cos del delicte, aquell pagava l'import de tot lo apuntat.
D'aquest modo s' acabaren els robos á Vilavert, pero la corranda no s' ha acabat de cantar ni s' ha acabat d'usar el modisme; aquestos dos ultims no's matan tan facilment.
Nota: He actualitzat la grafia del municipi (Vilavert) al topònim aprovat a l'actualitat (Vilaverd).
Llibert Tarragó, en un comentari en aquest apunt ens comenta l'explicació que li donà la seva mare, de Vilaverd: «La meva mare era de Vilaverd i deia que l'expressió venia de la presència de dues fàbriques de fer teixit. Els fils dels telers formaven un conjunt semblant al de l'arpa.»

Font: Vista a l'article del general Ginestà Punset, Folk-lorisme. Modismes catalans, a la Revista «Catalunya Artística», núm. 8 (Barcelona, 2 d'agost de 1900), pàg. 122.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mon pare és de Vilaverd (amb -d segons la GEC i a casa també l'hem escrit i vist sempre així, diria) i això de l'arpa ho sentit dir sempre i em preguntava el perquè de l'arpa. Gràcies per l'apunt, Víctor!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Tent tota la raó, Tina.

Ho corregeixo allà on toca corregir-ho.

Llibert Tarragó ha dit...

La meva mare era de Vilaverd i deia que l'expressió venia de la presència de dues fàbriques de fer teixit. Els fils dels telers formaven un conjunt semblant al de l'arpa. (podeu corregir, soc francès i no domino el català del tot)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Moltes gràcies per la teva aportació, Llibert. I en un català correctíssim! Només t'has deixat un accent a "sóc".

Pel que fa a les dites tòpiques, habitualment són els veïns que les posen (i imposen), destacant els punts més foscos dels veïns escarnits. En aquest cas, l'explicació de la teva mare, de Vilaverd mateix, sembla feta amb la intenció de trobar una exculpació.

Però com que no em toca jutjar, sinó recopilar, l'anoto, evidentment.