dijous, 17 de març de 2011

Donar-li comí

Parèmia: Donar-li comí.

Explicació: Es diu d'algú que va sempre als mateixos llocs i amb la mateixa gent.

Origen: La paraula deriva del llatí cuminus, que significa 'de prop'. Segons Teofrast, el comí, com més es maleeix, més creix, i per això els romans, de la mateixa manera que quan sembraven alfàbrega, acompanyaven aquesta acció amb insults i paraules aspres. A Grècia, tenen el comí com a símbol de l'amistat i a Bolonya donen comí als coloms amb l'esperança que prenguin afició a la casa i s'hi quedin. A Canavere, al Piemont, quan les gallines s'aparten massa de la casa els barregen comí en el menjar i les noies pretenen que els pretendents en prenguin perquè no les oblidin. Com podem veure és present en les supersticions de molts diversos pobles de l'Europa occidental.

Diu Ginestà Punset:
Cuan una persona no se sab mourer d'un puesto, és á dir, que vagi molt sovint á un mateix lloch ó sempre junt ab un altra persona dihém: «Sembla que li han donat cumi».
Alguns ho han modificat y diuhen cantáridas; altres seguidillas.
La paraula cumí deriva del llatí cuminus que significa d'aprop. Segóns ens diu Teofrasto, el cumí com mes se maleheix mes creix y per aixó veyém que'ls antichs italians, igual que ab l'aufábrega feyan els grechs, al sembrarlo acompayavan aquesta operació ab insults y paraulas mes ó menos aspres.
A Grecia tenen el cumí com á simbol d' amistat.
A Bolonia donan cumí als coloms ab l'esperansa de férloshi pendrer afició á la casa y retenirlos á ella; també cuan una persona no vol deixar á un altra diuhen lo mateix que aquí Catalunya: «Li deuhen haver donat cumí.»
A Roma com á Bolonia també'l donan als coloms en sustitució de la verbena ó herba colombiana, com ne diuhen els italiáns, que'ls hi donavan en temps antichs.
Alguns, aquí A Catalunya, també'l donan als aucells per' amansirlos; hi ha qui en sustitució els hi dona pinyons.
En el Canavere (Piamont), cuan las gallinas se apartan massa de la casa hospitalaria se'ls hi dona una mica de cumi barrejat ab el menjar; en el mateix país las noyas pretenen ferlo dragar als seus xicots perque no las olvidin; y aixis es que cuan un d' ells ha d'allunyarse de la població li fan beure alguna cosa ahont avants n' hi han barrejat una mica en polvo.
Si pretengués fer una história de la representació del cumí en la superstició de la majoria de las nacións, fora feyna molt llarga; pero com que no m' he proposat altra cosa que anar á buscar l'origen de aquet modisme que'l trobém en la etimología de la paraula cumí, ó mes ben dit, que es oriond d' Italia, poso punt final atrevintme cuasi á assegurar que aquet modisme es general en tots els pobles del occident.
Font: Vista a l'article del general Ginestà Punset, Folk-lorisme. Modismes catalans, a la Revista «Catalunya Artística», núm. 9 (Barcelona, 9 d'agost de 1900), pàg. 139.