dissabte, 22 d’agost del 2009

Esguerrats cap a Sants

Parèmia: Esguerrats cap a Sants.

Origen: Diu Josep Maria Huertas:
Hi ha dites que traspassen el temps, i que ningú no sap ben bé d'on procedeixen. Una és «Esguerrats cap a Sants», i sembla que el seu origen està en un personatge realment curiós, el Profeta, motiu que van donar al mestre Nicasi Maria Unceti, també conegut com el curandero de Sants.
Cap a finals del segle XIX Unceti ensenyava els seus coneixements en un centre espiritista que havia obert en una finca amb jardí i arbres fruiters al carrer de Miquel Àngel, i la seva fama va trascendir fins al punt que figura en alguna guia urbana de l'època com un lloc digne de visitar. Però la fama d'Unceti havia començat molt abans.
Com a mestre, anys enrere donava classes en una escola coneguda com Elemental Lliure, que era a la carretera de Sants i hi anaven setanta-dos alumnes. Es va saber que curava alguns nens de malalties que altres persones, metges o farmacèutics, no sabien com resoldre. Hi va haver un moment que venia gent de fora de Sants, i no només de Barcelona sinó d'altres llocs de Catalunya i d'Espanya. L'home es va creure tan important que el 1870 va convocar una trobada de cecs, coixos i invàlids per guarir-los dels seus mals, com si fos Jesucrist rediviu. Davant la multitud prevista les autoritats van témer que hi hagués un problema d'ordre públic i el van detenir, però des d'aleshores es va dir que qui estigués esguerrat, que anés cap a Sants, on Nicasi Maria Unceti l'alliberaria del seu mal.
En definitiva, sembla que l'home creia en l'espiritisme i en les seves bondats per afrontar els mals d'aquest món. Si nés no, va muntar el seu centre espiritista a la torre del carrer de Miquel Àngel, una bonica finca que va desaparèixer amb el curandero de Sants, pocs anys després d'haver gaudit de tanta fama.
Nota: També en parla Agus Giralt al blog Memòria de Sants.

Font:
Josep Maria Huertas Claveria (2006): Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62. Pàg. 51.

4 comentaris:

Allau ha dit...

Com a eslògan per convidar a la Festa Major que va començar ahir, no té preu.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Hahaha, Allau, no se te n'escapa ni una, eh!

Aquesta i la següent, són dites sobre el barri de Sants força antigues com pots veure per les referències.

I a les festes de Sants s'hi haurien d'acostar esguerrats, san(t)s i estalvis... i tothom qui pugui!

Agus Giralt ha dit...

La història aquesta del guaridor de Sants em va fer molta gràcia quan la vaig llegir.

Jo també en vaig fer un petit article:

http://memoriadesants.blogspot.com/2009/01/esguerrats-cap-sants.html

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies per la informació, Agus. Enllaço el teu article des d'aquí.