dilluns, 21 de novembre del 2011

A Benifato van capar el dimoni

Parèmia: A Benifato van capar el dimoni.

Origen: Diu Capó:
El viatger s’interessa per l’episodi i anota que [...] les autoritats del poble encarregaren, a un artista valencià, la realització d’una imatge de Sant Miquel, que era i segueix sent el patró de Benifato. L’imaginer treballà a consciència i amb tal realisme, que la seua obra provocà l’espant dels benifatenses, o més bé, de les benifatenses. Va remetre un sant Miquel poderós, bell, impressionant amb la seua espasa flamígera amenaçant el cos trepitjat d’un dimoni la virilitat del qual quedava ben evident, rodona i llustrosa. [...] I el capellà de la vila es mostrà rebec a beneir el que de ser real hauria estat una benedicció. I sense pensar-s’ho tres voltes, amb el beneplàcit dels seus paisans, la va emprendre a garrotades amb el sofert dimoni, que, calladament, sense gestos de dolor, va perdre la seua homenia.
Font:
  • Bernat Capó (1994): Costumari valencià /2. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
  • Joan Borja i Sanz (2007): Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó, dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 113.