dimecres, 8 de maig del 2013

Terrassa mala raça, Sabadell mala pell

Parèmia: Terrassa mala raça, Sabadell mala pell.

Origen: Diu Joaquim Verdaguer a "Terrassa mala raça, Sabadell mala pell":

Les dues capitals del Vallès Occidental han viscut molts episodis d'enfrontaments al llarg de la història.

Cal remuntar-se fins al segle XIV per entendre l'origen de la dita «Terrassa mala raça, Sabadell mala pell». La nit de Nadal de l’any 1350 l’abat Arnau Ramon de Biure de Sant Cugat va ser assassinat dins l’església del monestir. El Papa (que llavors s’estava a Avinyó) va proclamar un anatema deixant escrit «gens Terracie et Sabadelli / gens inimica Dei». Que ve a dir que la gent de Terrassa i de Sabadell és enemiga de déu, ja que es culpava com a criminals a Berenguer de Saltells i la seva banda de malfactors, gent de les dues viles. El poble, que no sabia llatí, va transformar l’anatema i va afegir el rodolí.

Una altra versió, tal com n’informa l’historiador Salvador Cardús en el seu llibre “Terrassa Medieval”, diu que el refrany complet és: «A Terrassa, mala raça, la meitat en són jueus». A l'edat mitjana hi havia una comunitat jueva relativament important que es dedicava al comerç. Un tercera dita deia: «A Terrassa, mala raça A Sabadell mala pell, I a Granollers us prenen els diners». 
Significat: Dita tòpica que demostra la rivalitat d'aquestes dues ciutats vallesanes.

Nota: En l'article de referència hi trobareu detallats molts altres motius de rivalitat entre ambdues viles.

Font: Joaquim Verdaguer (2013): «Terrassa mala raça, Sabadell mala pell», al diari "La Torre del Palau" (4-5-2013)

1 comentari:

DDM ha dit...

Jo sempre havia sentit la dita tal i com la poseu al blog, però ja fa uns anys una noia de Terrassa (suposo que és pel fet de ser egarenca) em va comentar que no era així sino "A Terrassa bona raça i a Sabadell mala pell" i que venia dels curtidors de pell i els ramaders, que com els de Sabadell no tenien bon material el demanaven a Terrassa que sí que era de qualitat...