dilluns, 26 de juliol de 2010

Semblar el cul d'en Jaumet

Parèmia: Semblar el cul d'en Jaumet.

Variants i sinònims: Semblar el cul d'en Jaumet, que no pot seure ni estar dret.

Origen: La tradició ens recorda el nom d'algun captaire que havia estat immortalitzat pel refrany per efecte d'alguna de les seves particularitats. Voltava pels carrers de la nostra ciutat un tal Jaumet, que anava amb capell enfonsat fins a les orelles, vestit amb molta negligència, feia sonar un flabiol de manera ingrata i feridora, sense produir més que una o dues notes inharmòniques i discordants. Simulava ballar de manera tan ensopida com la seva música; es limitava a sotraguejar-se i bellugar continuament el cos sense parar mai, en un moviment de sacseig.

Explicació: Del seu continuat bellugeig el poble en va treure la comparança: semblar el cul d'en Jaumet, prou coneguda i popular encara. Una ignorància de l'origen de la dita i l'acció del temps li va crear un aditament que fa la parèmia més graciosa però que en deforma el sentit original; diu així:

Semblar el cul d'en Jaumet,
que no pot seure ni estar dret.

Font: Vista al blog ... Fil de vella..., en un article titulat Barcelona antiga (El cul d'en Jaumet, de Joan Amades). Per tant, fa referència a un llibre de Joan Amades, Barcelona antiga, d'on ha tret la informació.