Entre bastidors

Parèmia: Entre bastidors.

Equivalents:

• Entre bambalinas [ES] (a l'Argentina)
• Entre bastidores [ES]

Explicació: Quan diem que una notícia o fet s’ha generat entre bastidors volem donar a entendre que es tracta d’un assumpte secret, que ha tingut lloc de manera reservada o en petit comité, és a dir, que no ha transcendit al públic.

Origen: La dita prové de l’ambient típic que es viu en les representacions teatrals, de televisió o en les desfilades del món de la moda, on els artistes, tècnics, estilistes o maquilladors acostumen a transitar i xerrar pels bastidors, de manera que sovint esdevenen notícies, comentaris o anècdotes que, normalment, no transcendeixen més enllà d’aquells que pertanyen a l’ambient. A l’Argentina utilitzen la dita amb la forma entre bambalinas, que són altres elements típcs d’aquests espectacles, en concret, les tires de tela que pengen del teler del teatre o la sala i que normalment conformen la part superior del decorat.

Font: Vista a la revista de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Sabadell (ICASBD) Última instància, núm 86 (juny de 2007), a l'apartat Dites i refranys populars.

Fer-se el suec

Parèmia: Fer-se el suec.

Explicació: S’utilitza aquesta expressió quan es vol donar a entendre que la persona s’està fent l’orni, el desentès, o fins i tot, el tonto.

Origen: en l’origen de la dita, no es parlava dels suecs de Suècia, sinó que erròniament el temps ha acabat alterant el significat per un simple mimetisme fonètic. De fet l’origen el trobem al mot llatí “Soccus”, un tipus de calçat que usaven les dones i els comediants de l’època. Es tractava d’una sabata molt similar al que avui en dia anomenem esclop, o com també s’anomena en castellà, zueco.

Font: Vista al Blog Blog & Decker, a l'article Fer-se el suec.

Tallar el bacallà

Parèmia: Tallar el bacallà.

Origen: El pare abat era qui, per temps, havia tingut cura de partir el tall i fer les racions, facultat que sembla que estava vinculada al càrrec, costum que va donar origen a la forma verbal tallar el bacallà, aplicada per indicar que algú és l'àrbitre o el que té major autoritat en un afer.

Nota: Precisament Ada Parellada, restauradora i cap del restaurant Semproniana, em comentava que tallar el bacallà provenia del fet que calia tallar bé els filets de bacallà perquè el nervi i l'espina central només fes malbé un dels dos filets, que es podia vendre pitjor que el que quedava net. Si ho feia algú maldestre, feia malbé tots dos filets i el preu del bacallà baixava. Per això l'encarregat de fer-ho era l'amo, qui tenia més ofici.

Font: Vista al blog ... Fil de vella..., a l'article Coses de la Barcelona antiga, per Joan Amades, on esmenta que ho ha tret d'aquest llibre d'Amades.

Per Sant Agustí, s'acaba sa bereneta i es dormir

Parèmia: Per Sant Agustí, s'acaba sa bereneta i es dormir.

Origen: Explica la Ger Carreras al seu blog Bitàcola de classe:

Durant l'estiu, els pagesos de Menorca tenien el costum de fer una "becadeta" després d'haver dinat, ja que feia massa calor per anar a treballar. Quan tornaven al camp, se'n duien la bereneta per aguantar fins l'hora del sopar, quan el sol ja s'havia post.

A finals d'agost, (Sant Agustí es celebra el 28 d'agost) el sol era més suportable i quan entraven dins el setembre, ja no podien fer becada ni bereneta, perquè el dia s'havia escurçat massa.

Localització: La dita és típica de Menorca.

Nota: Sant Agustí és el 28 d'agost.

Font: Article del 28 d'agost de 2009, Per Sant Agustí, s'acaba sa bereneta i es dormir, del blog Bitàcola de classe, de Ger Carreras.

Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu

Parèmia: Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.

Origen: És una frase d'origen bíblic. Diu Antoni Peris (2001) que és la resposta de Jesús als fariseus que li preguntaren capciosament si era lícit o no de pagar tribut al Cèsar (Mat. 22.21).

Explicació: Cal donar a cadascú el que li pertoca.

Font: Antoni Peris (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Semblar el cul d'en Jaumet

Parèmia: Semblar el cul d'en Jaumet.

Variants i sinònims: Semblar el cul d'en Jaumet, que no pot seure ni estar dret.

Origen: La tradició ens recorda el nom d'algun captaire que havia estat immortalitzat pel refrany per efecte d'alguna de les seves particularitats. Voltava pels carrers de la nostra ciutat un tal Jaumet, que anava amb capell enfonsat fins a les orelles, vestit amb molta negligència, feia sonar un flabiol de manera ingrata i feridora, sense produir més que una o dues notes inharmòniques i discordants. Simulava ballar de manera tan ensopida com la seva música; es limitava a sotraguejar-se i bellugar continuament el cos sense parar mai, en un moviment de sacseig.

Explicació: Del seu continuat bellugeig el poble en va treure la comparança: semblar el cul d'en Jaumet, prou coneguda i popular encara. Una ignorància de l'origen de la dita i l'acció del temps li va crear un aditament que fa la parèmia més graciosa però que en deforma el sentit original; diu així:

Semblar el cul d'en Jaumet,
que no pot seure ni estar dret.

Font: Vista al blog ... Fil de vella..., en un article titulat Barcelona antiga (El cul d'en Jaumet, de Joan Amades). Per tant, fa referència a un llibre de Joan Amades, Barcelona antiga, d'on ha tret la informació.

Portar cremallot

Parèmia: Portar cremallot.

Variants i sinònims: Altres expressions similars són anar bufat, anar begut, anar trompa, portar una merda com un piano...

Explicació: Utilitzem aquesta expressió per indicar que una persona mostra clars símptomes d'embriaguesa.

Origen: Un cremallot és un tros de ble incandescent quan ha deixat de fer flama.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Qui té duros fuma puros

Parèmia: Qui té duros fuma puros.

Explicació: Aquesta expressió la utilitzem per fer entendre que qui disposa de riquesa en pot fer ostentació.

Origen: Els puros no sempre han estat a l'abast de tothom. En temps de menys prosperitat social eren un caprici a l'abast de pocs.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Amb tots els ets i uts

Parèmia: Amb tots els ets i uts.

Variants i sinònims:

• Amb pèls i senyals (SOLSONA 2009)
  
• Amb tots els detalls (SOLSONA 2009)
• Espès i menut (SOLSONA 2009)
• Fil per randa (SOLSONA 2009)
• Per peces menudes (SOLSONA 2009)

Explicació: Que no li falta res, maneres de dir una cosa amb tot detall (SOLSONA 2009).

Origen: Prové de les conjuncions llatines ET (conj. 'i') i UT (conj. 'atès que, donat que'), que apareixien repetidament en textos litúrgics i en textos notarials i de contractes (SOLSONA 2009).

Nota: Per etimologia popular, en alguns llocs es diu Amb tots els sets i vuits (SOLSONA 2009).

Font: Ramon Solsona (2009): Secció «La paraula del dia» dins el programa de Ràdio El Món a RAC1, del 6 de novembre de 2009 [mp3].

Haver topat amb la guitarra de sant Pere

Parèmia: Haver topat amb la guitarra de sant Pere.

Origen: Diu Griñó:

Hom conta que quan els vells fusters topaven amb un grop de la fusta, quan serraven o ribotejaven, deien que «havien topat amb la guitarra de sant Pere», que era la causa dels nusos, segons conta la tradició.

Quan Jesús anava pel món acompanyat de sant Pere, aquest no desemparava mai una guitarra, amb la qual s'acompanyava en cantar salms. Un dia de Sant Josep es van aixoplugar en un hostal, on s'havien aplegat els mestres fusters per a festejar el seu patró. En presentar-se Jesús i sant Pere, que per ells eren desconeguts, i veure que el més vell portava una guitarra, li van dir que toqués una dansa per a poder ballar, creient que els dos nou vinguts eren músics. Sant Pere s'hi va negar en rodó, ell no era músic i només tocava himnes de glòria dedicats als sants del cel. Els fusters vinga insistir i sant Pere cada vegada més enrabiat. Finalment, veient els fusters que no hihavia res a fer, van prendre la guitarra de sant Pere i la van aixafar. Però, ai, fillets!, com es va posar sant Pere; es va indignar tant, que va demanar a Nostre Senyor que els castigués severament, amb un càstig que sempre més planés sobre l'ofici. A Jesús li feia tanta gràcia l'aixafada de la guitarra, que només feia que riure, sense trobar càstig que deixés satisfet sant Pere, fins que Jesús li va dir: «Jo faré que entremig de la fusta dolça i tova surtin nuclis durs i forts que no es puguin treballar, que malmetin les eines i els facin desesperar; això mentre el món sigui món». I així foren creats els grops de la fusta.

Font: David Griñó (1981): Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana - Vell i nou», núm. 24 . Pàg. 180-181.

La setmana dels sabaters té cinc dies només

Parèmia: La setmana dels sabaters té cinc dies només.

Origen: Un temps, la majoria de sabaters feien també de barbers. El dilluns no feien feina. Però en feien com a barbers el dissabte i el diumenge matí.

Font: Jaume Alzamora Bisbal: Espigolant dins l'antigor. Palma, 2008. Editorial Moll. Primera edició.

Tenir la cara com un pa de ral

Parèmia: Tenir la cara com un pa de ral.

Explicació: Utilitzem aquesta expressió exageradament per descriure una persona que té un rostre gran i arrodonit. La dita compara la cara amb un pa rodó.

Origen: Se suposa que el pa de ral era la unitat de pa més gran que es venia antigament als forns.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Endavant les atxes!

Parèmia: Endavant les atxes.

Origen: Les atxes, ciris grans amb diverses metxes, són un dels elements més característics de la processó del Divendres Sant. A la veu de "endavant les atxes" s'engegava o reprenia la marxa dels participants a la processó (ANJUB 1998).

Diu Elena Sola: «Les atxes són “ciris grossos i gruixuts de forma prismàtica i de quatre blens” (GDLC). Aquests eren els ciris que es portaven a l’inici de les comitives funeràries. Hem de dir que aquestes comitives, en el camí que feien fins al cementiri, s’aturaven diverses vegades per cantar. L’expressió que ens ocupa ha de tenir el seu origen en aquestes processons funeràries. Cal dir que la quantitat d’atxes i de capellans que hi havia en aquestes comitives la determinaven llur pressupost.»

Explicació: L'expressió s'utilitza col·loquialment per indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats o la resignació que vagi endavant una cosa que algú voldria evitar.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils. També es diu a Blanes, segons recull Elisa Sola (1999)

Font: 

• Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils. 
• Elisa Sola (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes

Ser més tort que un rabassó

Parèmia: Ser més tort que un rabassó.

Origen: Un rabassó és una soca, normalment de cep, d'aparença seca i, sobretot, molt recargolada i irregular.

Explicació: Aquesta aparença motiva que s'utilitzi la dita per reflectir el caràcter tossut d'una persona que, davant de situacions evidents, no vol fer cas de l'actuació més lògica.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat

Parèmia: Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat.

Origen: Els setze jutges de Joan Amades. Segons explica en el seu llibre Històries i llegendes de Barcelona: diu la veu popular, que la carn humana és la més deliciosa de menjar i molt superior a tota altra en grau molt superlatiu. Explica també que d'entre tots els òrgans el més gustós és el fetge.

Conta la tradició que abans els jutges que havien sentenciat un delinqüent a la forca, després d'efectuada la sentència i en testimoniatge del seu compliment, celebraven un àpat en el qual menjaven el fetge del delinqüent i que en aquesta creença té origen la frase popular emprada avui com a xingolep catalanesc:

Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat.

Nota: Al blog Raons que rimen vaig dedicar dos articles als zigdgoleps. Finalment vaig arribar a la conclusió que el terme correcte és xibòlet.

Font: Vista al blog ... Fil de vella..., a l'article Coses de la Barcelona antiga, per Joan Amades.

Amolla-ho en banda

Parèmia: Amolla-ho en banda.

Origen: La paraula amollar és usual al vocabulari mariner i fa referència a l'acció de deixar anar les sàrcies afluixant la corda.

Explicació: S'utilitza aquesta expressió en una conversa per canviar de tema o també per aconsellar a algú que desisteixi del seu intent de fer alguna cosa que s'intueix impossible.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1998 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Qui t'ha vist i qui et veu, mas de l'Arany

Parèmia: Qui t'ha vist i qui et veu, mas de l'Arany.

Origen: A la urbanització Tàrraco encara hi ha el mas de l'Arany. Aquest mas havia estat un dels més importants i distingits de la zona i amb el pas del temps va acabar enrunat i deshabitat.

Explicació: Aquesta dita s'aplica a situacions, a persones o llocs que amb el temps canvien totalment les característiques que els feien peculiars i perden l'encant que tenien.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1997 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Passar més gana que el gos del Pinyol

Parèmia: Passar més gana que el gos del Pinyol.

Variants i sinònims:

• Passar més fam que garró (Baix Maestrat)
• Passar més fam que un gos nigat a un carro (Baix Maestrat)
• Passar més fam que un romer a un cingle (Baix Maestrat)
• Passar més gana que el gos del Pinyol, que va morir a les golfes mirant les botifarres (Baix Camp)
• Passar més gana que el ruc del Vela.

Explicació: Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus.

Origen: S'explica que aquests animals tenien uns amos que no els alimentaven prou bé i es remata la dita amb l'afirmació que quan tenien l'animal acostumat a no menjar se'ls va morir.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Agraïments: Agraeixo les variants dialectals del Baix Maestrat que m'ha comentat el Paco Roures en els comentaris d'aquesta entrada. I la versió llarga que m'ha deixat el Joan Reverter al Facebook, sobre la dita inicial (Baix Camp).


Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1997 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Semblar l'endemà de la Fira

Parèmia: Semblar l'endemà de la Fira.

Explicació: Aquesta dita fa referència a una persona despistada, absent, distreta, etc.

Origen: L'activitat festiva realitzada durant la Fira es pagava els dies posteriors amb el cansament, la poca concentració i estats de distracció.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 1997 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Aferrar-se la pasta pels draps

Parèmia: Aferrar-se la pasta pels draps.

Variants i sinònims: Aferrar-se-li l'arròs (a algú).

Explicació: Amb aquesta frase avisem a una persona que si no s'espavila no podrà enllestir la feina que té entre mans. Una dita similar és la que diu: "se t'aferrarà l'arròs".

Origen: En l'elaboració artesanal del pa, la massa s'embolica amb draps perquè reposi. Si el procés no és correcte la pasta hi queda aferrada.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Ser més vell que el faralló de la Llosa

Parèmia: Ser més vell que el faralló de la Llosa.

Origen: S'anomena faralló a una pedra grossa i plana situada enmig del mar, prop de la costa. Concretament a Cambrils és força conegut el faralló de la Llosa, situat just davant de la platja del mateix nom, entre el torrent de Gené i el barranc de la Mare de Déu del Camí.

Explicació: Fent referència a la presència immutable de les roques, fem servir aquesta expressió per a qualificar una persona o un objecte que són molt vells.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Posar-se com el peu de la torre

Parèmia: Posar-se com el peu de la torre.

Explicació: Amb aquesta expressió identifiquem la tendència que té una persona a engreixar-se.

Origen: La comparació es refereix a les dimensions del peu de la Torre del Port, molt més ample que la seva part superior.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Ser com una fura

Parèmia: Ser com una fura.

Variants i sinònims: Tenir careta de fura (País Valencià).

Origen: La fura és un animal carnivor, petit, de cos llarg i flexible, de pèl gris, que els caçadors criaven per a introduir dins els caus dels conills i obligar-los a sortir-ne, modalitat de caça actualment prohibida per la llei.

Explicació: En sentit figurat s'utilitza aquesta expressió per denominar una persona que pertot arreu es fica i que tot ho esbrina.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Gira vent, gira vela

Parèmia: Gira vent, gira vela.

Explicació: L'expressió indica un canvi o una adaptació a una nova situació diferent a l'actual.

Origen: Trobem l'origen de la dita en la navegació marítima, en què un canvi de la direcció del vent implica una variació de l'orientació de la vela.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Blat de Masos, petit i clar, aigua de "balde", no hi vull anar

Parèmia: Blat de Masos, petit i clar, aigua de "balde", no hi vull anar.

Origen: Abans que s'aconseguís cavar pous molt profunds, partida dels Masos era de les terres més seques i ermes del terme, i el blat no hi creixia de massa bona qualitat. Els pagesos que hi treballaven havien de dur cada dia un balde ple d'aigua, això és, un recipient de fusta d'uns 20 litres de capacitat on s'hi portava l'aigua per al pagès i per l'animal.

Explicació: El refrany fa doncs referència a les característiques del treball en aquesta terra.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.