Entre Tots Sants i Manresa

Parèmia: Entre Tots Sants i Manresa.

Variants i sinònims:

• Entre Ares i Benassal
• Entre Tots Sants i Penaila.

Equivalents: Entre Pinto y Valdemoro [ES] (AMADES 1951a).

Explicació: Entre aquests dos punts es donen com a succeïdes totes les coses inversemblants i que es volen reputar com a impossibles o falses (AMADES 1951a).

Origen: A cosa d'un quilòmetre de la ciutat de Manresa, pel costat de tramuntana i damunt el camí ral d'aquesta ciutat a Calaf, hi ha una partida coneguda de molt antic pels Cossos Sants, i anomenada popularment Tots Sants. Hi havia hagut una capelleta dedicada a tots els sants, la qual fou destruïda pels francesos, que en varen enrunar l'altar. El 1819 fou tirada a terra i al seu lloc construïren una creu dedicada a la mateixa advocació. No hi ha dubte que el Tots Sants al·ludit en el refrany ─i a primera vista sembla que no es tracta d'un lloc, sinó de la diada així mateix anomenada─ fa al·lusió a la partida que hem indicat. La cosa difícil és saber quin fou el fet tan transcendental que es produí en aquest paratge i que donà lloc a la creació d'un dels refranys més arrelats de la nostra llengua. Nosaltres hem fet nombroses recerques en aquest sentit sense haver-ne obtingut el menor resultat.

És possible que la dita sigui llegendària i molt remarcable que amb idèntic sentit es trobi a València, on diuen entre Tots Sants i Penaila. Els castellans tenen un refrany anàleg de sentit, que diu: Entre Pinto y Valdemoro, que són dues poblacions limítrofes de la província de Toledo, i conten una tradició escatològica com a origen de la dita. (AMADES 1951a)

Comentaris:  

• Pinto i Valdemoro són dues poblacions limítrofes de la província de Toledo. Penaila és la pronunciació local de Penàguila, a l'Alcoià (Alacant).
• Dins de la comarca del Maestrat s'utilitza la referència a dos pobles de l'Alt Maestrat (Ares i Benassal) per referir-se a què una qüestió o un assumpte encara no està resolt del tot o per demostrar el dubte davant d'una elecció.

Font: Tret de Joan Amades i Gelats (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta.