Origen: L’expressió A perdiu per barba i peti qui peti, s’aplica, no tan sols a la gola, sinó també als qui volen fer una cosa malgrat tot i tots, conformant-se amb tots els perjudicis i dificultats que puguin sobrevenir. Però quin és l’origen d’aquesta dita proverbial?
Encara que en sembla que la recull Amades, ho he trobat també explicat en un llibre de Nèstor Luján, el volum I del Cuento de cuentos, on explica que els monjos del reial Monestir de Poblet van veure que entre ells hi havia molta mortaldat. Així, van fer cridar un físic de renom que en pogués determinar la causa. Mentre el físic estudiava el cas va poder veure que els monjos tenien una alimentació exagerada, en desacord amb el poc exercici que feien. Els va dir, llavors, que no mengessin tant i, sobretot, que deixessin de consumir perdius, ja que cada un se’n menjava almenys una cada dia. Aquest intent de dieta no va agradar als monjos, que van pensar que les abstencions, els seus contrincants, els monjos de Santes Creus, les podien interpretar com un signe d’estalvi o de pobresa. Es van reunir en capítol i van proclamar unànimement el seu lema: "─A perdiu per barba, i peti qui peti".
(Traduït del castellà)
Nota: Néstor Luján (1992): Cuento de cuentos, Tomo I. Barcelona: Ediciones Folio. 5ª edición (junio de 1994).
Font: Vista al programa 14 d'Un polsim de refranys.
Entrades
(des de l'1 d'agost de 2008)
2 comentaris:
Mercès pel teu comentari, que sempre és molt ben rebut. Certament Lo Vistaire es va donar d'alta fa un parell de setmanes. Una idea bona i un resultat molt interessant. Diria que tots els teus blocs els tinc afegits al Tradi. Si veus que falta alguna cosa m´ho dius. Ara estic enredat preparant el debut a la ràdio local de Reus, Punt 6 Ràdio. Al programa de màxima audiència matinal i faré una aparició setmanal sobre cultura popular i tradicional. Em donen total llibertat i puc tocar el que vulgui. En aquest programa hi ha opinadors locals de caire cultural, polític, artístic i serà tot un rebte i una satisfacció. Tu que tens experiència en el tema, ja saps quina ilusió que fa tot plegat. També seguiré amb les sortides puntuals al Canal Reus TV i els articles al Reus-Digital. Diria que la propera temporada no tindré temps per aburrir-me gens. Salutacions Víctor i fins un altre.
Caram, bona, veig que també toques moltes tecles, eh?
Amb això de la ràdio hem de trobar la manera de col·laborar. Jo també he cmençat a fer les meves primeres passes a la Ràdio de Vallromanes, amb un programa quinzenal sobre refranys. Quan acabi el cicle anual, dedicaré un dia a Lo Consueta de Reus, encara que et cito i recomano tot sovint.
Publica un comentari a l'entrada