Fer la fi d'en Becaina

Parèmia: Fer la fi d'en Becaina.

Explicació: Dita a Girona aplicada a una persona de mala vida que farà mala fi.

Origen: Recorria els voltants de Girona un malfactor anomenat Martí Plademont, conegut pel renom de Becaina. Després de fer-ne moltes va caure en mans de la justícia i el van penjar fora els murs de la ciutat, al baluart de Sant Pere, a inicis de 1829. Després de mort va ser esquarterat i els seus membres van ser exposats on va exercir les seves malvestats. Va ser el darrer criminal que va sofrir una execució tan horripilant i potser per això se'n guarda memòria amb aquest modisme.

Diu Ginestà Punset:

Molt usat a Girona y aplicat al subgecte de mala vida per denotar que fara, mala fi.

Recorria els voltants de Girona un malfactor anomenat Marti Plademont, conegut mes que per son nom per l'apodo de Bacayna, el cual després de ferne moltas va caurer en poder de la justicia y fou penjat fora'ls murs d'eixa població, en el baluart de Sant Pere, en un dels primers mesos del any 1829.

Després de mort fou escuarterat y sos membres s'exposaren en els llochs ahont va exercir las mes notables malvestats. Aquet va ser el darrer criminal que á Girona va sofrir tan horripilant execució y per aquesta circunstáncia se deu, sens dupte, el que encare se'n guardi memória y fins hagi quedat com á modisme.

D'aquest fet, ó sia de la mort de'n Bacayna se n'escrigué un romanso que comensa:

«Mal usar no pot durar
La justicia may se cansa, etc.»

Font: Vista a l'article del general Ginestà Punset, Folk-lorisme. Modismes catalans, a la Revista «Catalunya Artística», núm. 8 (Barcelona, 2 d'agost de 1900), pàg. 122.