dissabte, 8 de novembre de 2008

No ser bo ni per als gossos

Parèmia: No ser bo ni per als gossos.

Variants i sinònims: No ser bo ni per als cans (es diu a Mallorca) (MUNAR 2008).

Origen: Ho explica Josep Maria Huertas, arran d'explicar l'expressió "la quinta forca". Diu:
Sovint els penjats quedaven exposats dies i dies a la vista dels vianants. Amb el temps una congregació religiosa va obtenir el permís de les autoritats per enterrar les restes dels desventurats que encara estaven penjats, el Dia dels Morts, o sia el 2 de novembre, i amb la fusta de la forca construïren una creu per posar sobre la tomba. Se'ls enterrava en un lloc conegut com Montjuïc del Bisbe ─el carrer encara existeix─, propietat del bisbat, que correspon a l'actual plaça de Sant Felip Neri. Abans de l'enterrament els taüts s'exposaven al claustre de la catedral perquè es pogués pregar per les seves ànimes.
A més de les quatre forques situades als camins que anaven a Barcelona, es va decidir aixecar-ne una cinquena al camí que duia de la ciutat cap al Vallès, que després va ser la carretera de Ribes i més tard l'avinguda Meridiana. La quinta forca es va situar en el turó de la Trinitat, conegut també com Finestrelles, en un terreny propietat del duc de Montcada que per a la majoria de ciutadans quedava molt lluny; tant que es va fer popular l'expressió «sembla que és a la quinta forca»per indicar que hi havia una gran distància fins a un lloc.
S'hi va fer construir amb la mateixa idea que les altres quatre: perquè era un camí força concorregut, en aquest cas per aquells que arribaven del Vallès o que hi anaven provinents de Barcelona. Així es volia avisar els nouvinguts del que podia passar en cas que algú actués com un malfactor. I encara podia ser pitjor, perquè si el crim comès era esgarrifós el condemnat era esquarterat després de morir i més d'una vegada s'exposaven trossos de la seva carn al lloc on havia comès el crim. Com que els gossos ensumaven les restes però no se les menjaven, va néixer una altra dita, la de «no ser bo ni per als gossos».
També ho explica Felip Munar al Diario de Mallorca:
"No en volen ni es cans".
Aquesta frase és utilitzada per indicar el màxim menyspreu cap a qualcú o qualque fet, però té un origen molt més macabre. Abans la justícia pretenia que els càstigs fossin exemplars perquè servissin d´escarment i per això eren aplicats en públic. Les forques amb els penjats es col·locaven als camins més freqüentats perquè tothom veiés què li passava a qui delinquia. I no podien ser despenjats, i quedaven allà fins que l´acció del temps, els ocells o les bèsties carronyaires els feien desaparèixer. Els qui morien per esquarterament acabaven amb el cos esbocinat i les seves despulles tirades a la vorera del camí a disposició dels cans i altres animals. La dita "no ser bo ni per als cans" vol dir que el subjecte o objecte en qüestió és tan menyspreable que no és bo ni per acabar com aquells condemnats.
Font:
  • Josep Maria Huertas Claveria (2006): Article «La quinta forca», dins Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62. Pàg. 17.
  • Josep Munar i Munar (2008): Article «Per Tots Sants, faves nades o sembrades», (del diumenge 2 de novembre de 2008), en la columna setmanal "Costumari popular" que escriu al Diario de Mallorca.

Cap comentari: