dimarts, 25 de novembre del 2008

Fer com el frare de la creu

Parèmia: Fer com el frare de la creu.

Explicació: Aplicat quan hom no para de demanar fins que obté el que desitja.

Origen: Diu Amades:
Un frare es presentà un dia en una fusteria, i demanà si li volien fer una creueta per l'amor de Déu. El fuster li digué que, aleshores, tenia molta feina i que no el podia atendre. El frare cercà ell mateix una estella, i demanà al fuster si la hi volia donar. Quan la tingué, li digué que era un xic massa ampla i que li donés un cop de ribot per a aprimar-la. Després, li demanà si la hi voldria serrar i fer-li'n dos bocinets, un més llarg que l'altre. També li demanà que li donés una punta i, com que ell no sabia pas clavar-la, encara la demanà que volgués clavar les dues fustetes, una travessada damunt de l'altra; i heus ací que el frare ja tingué feta la creu.
Nota: En aquest petit llibret, Amades recull aquelles parèmies o proverbis que tenen el seu origen en una rondalla. Pensem que la cultura es transmetia oralment i aquestes històries ajudaven a recordar o transmetre d'una manera fàcil de recordar ensenyaments, coneixements i la saviesa del poble. Tots acostumen de tenir una moralitat o ensenyança al darrere. En aquest cas vol explicar amb detall les diferents feines que calen per fer una creu de fusta.

Font: Joan Amades (1938): La rondalla i el proverbi. Barcelona - Gràcia. Gràfiques Calmell. Col·lecció «Narracions populars», Vol. II. Pàg. 8.