dilluns, 25 d’agost de 2008

Fer campana

Parèmia: Fer campana.

Origen: Quan diem que un infant ha fet campana, ens referim al fet que 'ha deixat d’anar a escola'. Però quin és l’origen d’aquesta expressió?
«La frase té origen en aquells temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anaven a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l’escola exercida pels capellans i a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l’església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en tocar les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d’un home i no d’un infant, resultava pesada per a aquest i constituïa un veritable càstig.»
Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al programa 13 d'Un polsim de refranys.

dilluns, 18 d’agost de 2008

Treure faves d'olla

Parèmia: Treure faves d'olla.

Origen:
«Té origen en els antics costums usats per elegir càrrecs públics i dignitats. Quan un gremi havia d’elegir el seu conseller o representant a la Generalitat, per a qualsevol altre càrrec o distinció, i també quan entre els consellers i diputats s’havien d’elegir càrrecs i distincions, solia fer-se escrivint en paperets el nom dels candidats, un per a cada un, i posant-los dintre d’un motlle de cera que tenia la forma d’una fava i que així era anomenada. Aquestes faves eren posades dintre d’una olla plena d’aigua. Un no interessat en l’elecció sortia al carrer i, deturant el primer infant que passava, el feia entrar on aquesta s’efectuava i li feia treure de dintre l’olla tantes faves com persones havien d’ésser elegides. Aqueixes eren obertes de seguida per treure’n el paperet que contenien. Quedaven elegits els dels noms que portaven els paperets de les faves que havien estat tretes.»
Explicació: Equival a ‘obtenir un bon profit, guany o benefici, així com a trobar una bona manera de viure, càrrec o prebenda que permeti de viure sense maldecaps’.

Hi ha altres explicacions per a la frase feta:
  • treure faves d'olla - Experimentar una gran millora algú que ha estat malalt o que s'ha trobat en mala situació econòmica (GDLC, s. v. 'olla').
  • treure faves d’olla - Experimentar una gran millora, refer-se d’una mala situació, d’un estat precari, etc. (DIEC2, s. v. 'fava')
Nota: La recull Joan Amades al Refranyer català comentat (1951): Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20.

Font: Vista al Programa 12 d'Un polsim de refranys.

dilluns, 11 d’agost de 2008

Esperar amb candeletes

Parèmia: Esperar (una cosa) amb candeletes.

Explicació: Esperar (algú o alguna cosa) amb delit, amb impaciència.

Origen: Quan diem que esperem una cosa amb candeletes, volem dir que 'l’esperem amb ànsia, amb inquietud, amb fruïció'. Però quin és l’origen d’aquesta frase proverbial?
«Antigament era usada una candeleta per fixar la duració de diferents afers. En les subhastes era encesa una candeleta en començar i hom només podia fer ofertes mentre cremava. En els judicis l’acusat només es podia defensar durant el temps que cremava una candela, i, un cop acabada, els jutges dictaven sentència. La candeleta va, doncs, associada a la idea de l’ansietat, de la inquietud per conèixer una cosa de cabal interès».
Nota1: Ho recull Joan Amades al llibre Refranys i dites, de la «Biblioteca de Tradicions Populars», publicat el 1935 i reeditat en edició facsímil per Edicions l’Agulla de Cultura Popular de Tarragona el 2006 (pàg. 47).

Nota2: En un comentari, Lo Consueta m'apunta un altre possible sentit de la frase feta: «A la Catalunya Nova, el tema d'esperar amb candeletes també té una certa aplicació en esperar de forma solemne més que no pas inquieta. En alguns llocs s'esperava l'arribada del seguici amb candeles enceses, en altres indrets del Camp, sabem que la canalla anava a esperar els Reis d'Orient amb candeles».

Nota3: A Rodamots recullen una altra possible explicació de l'origen de la dita, apuntada per Joan Coromines: «Podria ser que volgués fer referència al costum català de repartir candeletes beneïdes a la mainada en el dia de la Candelera».

Font: Vista al programa 4 d'Un polsim de refranys.

dilluns, 4 d’agost de 2008

Per Santa Llúcia, un pas de puça

Parèmia: Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Origen: Per què, si Santa Llúcia és el 13 de desembre, abans del solstici d’hivern, el refranyer diu que el dia ja s’allarga un pas de puça, quan sabem que no comença a allargar-se efectivament fins després del solstici?

Mentre s’aplicà l’antic calendari julià, es va acumular un desfasament progressiu respecte del cicle solar, que feia que al segle XVI els solsticis i equinoccis esdevinguessin 10 dies abans del que correspondria. El 1582 es va dur a terme la reforma gregoriana. El papa Gregori XIII, institueix el calendari gregorià, que determina que aquell any s’eliminin 10 dies: del 4 d’octubre es va passar directament al 15, la qual cosa va servir per ressituar els equinoccis i els solsticis a partir d’aquell any, i mantenir-ho per la redistribució dels anys de traspàs.

Font:
Vista al Programa 2 d'Un polsim de refranys.

Mira també: Joan Arimany Juventeny (2008): La Devocioteca: Per quina raó es diu 'Per Santa Llúcia, un pas de puça', si el dia encara disminueix?

divendres, 1 d’agost de 2008

Índex alfabètic de les entrades en català

Si no trobes l'etimologia que cerques amb el cercador o amb l'índex de paraules clau, és possible que el puguis trobar en aquest índex alfabètic:
  1. A Albatera qui té un ull és l'amo
  2. A Benifato van capar el dimoni
  3. A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues
  4. A cent anys, coteta verda
  5. A l’art d’en Janet, qui més hi fa més hi perd
  6. A la lluna de València
  7. A la Rambla!
  8. A la taula de l'abat, qui no hi és, no hi és comptat
  9. A mansalva
  10. A perdiu per barba i peti qui peti
  11. A Riudoms, sac, senalla i bona lluna
  12. A Sant Feliu de Torelló, pescallunes
  13. A Sants, lladres, marxants i esgarrapacristos
  14. A tocajornals
  15. A Vilaverd toquen l'arpa
  16. Acabar com el rosari de l'aurora
  17. Acabar en Beniali
  18. Afarta'm i digue'm moro
  19. Aferrar-se la pasta pels draps
  20. Agafar recalfades 
  21. Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no
  22. Ai, senyor, tanta roba i tan poc sabó!
  23. Això passarà la setmana dels tres dijous
  24. Això sembla la gotera del convent
  25. Al juliol la garrofa porta dol
  26. Al rei i al porc afaiten després de mort
  27. Alarma!, alarma!
  28. Algú ha portat òlibes a Atenes
  29. Als cornuts els picava el front
  30. Alt com un sant Pau
  31. Alto les seques!
  32. Altre gall li cantaria
  33. Amb tots els ets i uts
  34. Amolla-ho en banda
  35. Anar a can Felip
  36. Anar a fer punyetes
  37. Anar a tocar ferro
  38. Anar amb el vestit d'Adam
  39. Anar d'Herodes a Pilat
  40. Anar de gorra
  41. Anar de vint-i-un botó
  42. Anar xino-xano
  43. Anar-se'n (o Despedir-se) a la francesa
  44. Aquí hi ha marro
  45. Ara li fan el mànec
  46. Ballades per Carnestoltes, bateigs per Tots Sants
  47. Blat de Masos, petit i clar, aigua de "balde", no hi vull anar
  48. Bon vent i barca nova
  49. Brams d'ase no pugen al cel 
  50. Brillar per la seva absència
  51. Buscar-li tres peus al gat
  52. Cabres, lleons i ovelles, fan males parelles
  53. Cada any, sant Pere, un se'n queda
  54. Calçar-se les sabates
  55. Can Seixanta
  56. Cansalada i ous fregits quiten la vista als marits
  57. Caure d'oros
  58. Canviar de jaqueta
  59. Carregar-li els neulers
  60. Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar
  61. Com el Vallès no hi ha res
  62. Com la burra d'en Pacolí que quan va estar avesada a no mejar, es va morir
  63. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
  64. Com si em diguessis Llúcia
  65. Contra el rosari de l'aurora
  66. De fil de vint
  67. De la Seca a la Meca
  68. De les glans de juny, tot l'any el porc en gruny
  69. De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel
  70. Del temps que la Marta filava
  71. Descobrir la sopa d'all
  72. Desperta ferro!
  73. Després de caiguda la pedregada, tocar a mal temps
  74. Destapar la caixa dels trons
  75. Donar carabassa
  76. Donar les absoltes
  77. Donar més voltes que el vint-i-nou
  78. Donar peixet
  79. Donar quarter
  80. Donar-li comí
  81. Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu
  82. Dormir més que la Mare de Déu d'Agost
  83. Durar menys que les falles del Miquelet
  84. El bon vi no ha de menester ram
  85. El convit del manresà: "No us hauríeu quedat a sopar?"  
  86. El que no es paga amb diners, es paga amb dinades
  87. Els reganys de la vella i els dies de la vella
  88. En Basiva ja és a l'església
  89. Endavant les atxes
  90. Enganyar com un xino
  91. Enmig de les Pasqües vénen les basques
  92. Entre bastidors
  93. Entre Tots Sants i Manresa
  94. Esguerrats cap a Sants
  95. Esperar amb candeletes
  96. Esquinçar-se les vestidures
  97. Estar (un lloc) a la quinta forca
  98. Estar empiocat
  99. Estar fet (algú) un sant Llàtzer
  100. Estar gras com en Gandòfia
  101. Estar més content (o més trempat, o més eixerit) que un gínjol
  102. Estar pelat
  103. Estirar-se les grenyes 
  104. Faltar-li la cabera a algú
  105. Fer barcella
  106. Fer bugada
  107. Fer campana
  108. Fer cantonades
  109. Fer com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar
  110. Fer com el capità aranya
  111. Fer com el frare de la creu
  112. Fer com el puput, un i prou
  113. Fer com les muntanyes de Begur, pugen i baixen
  114. Fer corrucos o corrococos
  115. Fer el beneit
  116. Fer el negoci d'en Robert amb les cabres
  117. Fer goma
  118. Fer la fi d'en becaina
  119. Fer la puta i la Ramoneta
  120. Fer llambrots 
  121. Fer peça
  122. Fer safareig
  123. Fer toris
  124. Fer un pa com unes hòsties
  125. Fermar els gossos amb llonganisses
  126. Fer-se el suec
  127. Fer-se la barba d'or
  128. Fer-se-li la boca aigua
  129. Fer-se'n les tres pedretes
  130. Fes l'ense com els de Tarabaus; ja veuràs què et passarà
  131. Feta la llei, feta la trampa
  132. Ficar-se (o Posar-se) en camisa d'onze vares
  133. Fot-li fort que és de Reus
  134. Fugir cridant visca el rei
  135. Gent de Can Fanga
  136. Gira vent, gira vela
  137. Ha crescut com els arbres de la Rambla
  138. Ha plogut més que es dia que varen enterrar en Fei!
  139. Haver topat amb la guitarra de sant Pere
  140. Haver-hi moros a la costa
  141. Haver-hi roba estesa
  142. Hi estaràs més que el cànem a l'aigua
  143. In albis
  144. Juncosa és el centre del món
  145. Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani
  146. L'any de la picor
  147. L'ase d'en Mora, que de tot s'enamora
  148. L'ase em fot!
  149. La missa major és missa de senyor
  150. La nit de Nadal, la més estelada de l'any
  151. La perdiu fa poagre
  152. La setmana dels sabaters té cinc dies només
  153. Lent com la moleta de Raons
  154. Les cabrelles, per Sant Joan, bona matinada fan
  155. Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
  156. Llançar-li el guant
  157. Lleida ha foradat
  158. Llençar la tovallola
  159. Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de la mare
  160. Malòrum!, va dir el rei David
  161. Manresans, lladres, pillos i gormands
  162. Matar el cuc
  163. Matar jueus
  164. Mentre hi ha vida hi ha esperança
  165. Més val tard que mai
  166. Molta merda!
  167. Morir-se (o Anar-se'n, o Quedar) amb la creu dels albats 
  168. No arribar la sang al riu
  169. No hi ha cavall que flac rossí no torni
  170. No parar en torreta
  171. No saber d'on surten les misses
  172. No ser bo ni per als gossos
  173. No tenir-ne ni per a la cadira de missa
  174. Nou de trinca
  175. O caixa o faixa
  176. Paga que és gata
  177. Pagar amb gambades
  178. Parlar del sexe dels àngels
  179. Passar Bòria avall
  180. Passar més gana que el gos del Pinyol
  181. Passar per l'adreçador
  182. Passar uns dies a l'Art
  183. Passar-se de la ratlla
  184. Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
  185. Pensar en l'amor de les tres taronges
  186. Per la lluna de gener, talla la fusta el fuster
  187. Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; | per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix
  188. Per Nadal, posarem el porc en sal
  189. Per quins cinc sous?
  190. Per Sant Agustí, s'acaba sa bereneta i es dormir
  191. Per Sant Martí, la fadrina besa el fadrí, i per Santa Caterina, el fadrí besa la fadrina
  192. Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
  193. Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel, i per sant Macià, torna a baixar
  194. Per Santa Llúcia, un pas de puça
  195. Perdre l'oremus
  196. Pesar figues
  197. Pixar aigua beneita
  198. Plegar el ram
  199. Ploure a bots i barrals
  200. Poder anar darrere un combregar
  201. Portar cremallot
  202. Posar en un altar
  203. Posar-se com el peu de la torre
  204. Prendre les mides d'en Bascu
  205. Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes
  206. Quants en va deixar el rei Herodes!
  207. Quedar com Camot
  208. Quedar-se amb un pam de nas
  209. Qui no cull un fesol no sopa quan vol
  210. Qui no et conega, que et compre
  211. Qui t'ha vist i qui et veu, mas de l'Arany
  212. Qui té duros fuma puros
  213. Qui tot ho vol, tot ho perd
  214. Qui va a Liorna, no torna
  215. Rebre més garrotades que els rucs d'Hortoneda
  216. Rei tingam i no el conegam 
  217. Remoure Poblet i Santes Creus
  218. Roda el món i torna al Born
  219. Salut i força al canut!
  220. Sant Antoni ens guardi!
  221. Sant Eloi, quan era petit era noi; de mitjà, va ser manyà; de mitjancer, va ésser ferrer, i de gran, va ésser sant
  222. Sant Feliu, sac i ganxo 
  223. Sant Galdric, del pagès sou amic
  224. Sant Pol, quina hora és?
  225. Santa Llúcia et conservi la vista!
  226. Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal
  227. Sarró, sarró, respon per en Noguer de s'Agaró
  228. Semblar de l'Alcora
  229. Semblar el cul d'en Jaumet
  230. Semblar el mercat de Calaf
  231. Semblar l'endemà de la fira
  232. Semblar l'orgue de Caldes
  233. Semblar la parada del Juanito
  234. Semblar que hagi passat el bou de Corpus
  235. Semblar un camp d'Agramant
  236. Sense casa, hort ni porc, val més ésser mort
  237. Sense la creu ningú no hi veu
  238. Ser com una fura
  239. Ser de pasta d'agnus
  240. Ser l'ase dels cops
  241. Ser l'últim pet de l'orgue
  242. Ser (o semblar) la bóta de Sant Ferriol
  243. Ser la xocolata del lloro
  244. Ser més alt que una figatera
  245. Ser més famós que la Monyos
  246. Ser més mentider que en Calça
  247. Ser més tort que un rabassó
  248. Ser més vell que el faralló de la Llosa
  249. Ser (una cosa) un maremàgnum
  250. Ser un orgue de gats
  251. Ser un tiquis-miquis
  252. Ser Xauxa
  253. Serrar la vella
  254. Setze jutges mengen fetge d'un penjat, setze jutges n'han menjat
  255. Si la Candelera plora, l'hivern és fora, si la Candelera riu, el fred és viu
  256. Si la Mola porta capell, no et fiïs d'ell
  257. Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya
  258. Si que estem ben arreglats, com sant Jaume, de barrets, que no en tenia sinó un i encara era foradat
  259. Si vols la veritat, vés a cercar-la a Lleida
  260. Solsona, ciutat sense ciutadans, seu sense bisbe i pont sense riu
  261. Tallar el bacallà
  262. Tants caps, tants barrets
  263. Tenir els quatre pèls del diable
  264. Tenir l'os de Bertran
  265. Tenir la cara com un pa de ral
  266. Terrassa mala raça, Sabadell mala pell
  267. Tirar una salva
  268. Tocar ferro
  269. Tocar mar
  270. Treure faves d'olla
  271. Vendre duros a quatre pessetes
  272. Vendre's per un plat de llentilles (o llenties)
  273. Venir d'Arbeca
  274. Veure la bomba del novenari
  275. Voltar més que els porcs de Sant Antoni
  276. Vós heu passat per can Vidal de la Palma

Fonts i bibliografia utilitzada

Llistat de les diferents fonts bibliogràfiques o en línia referenciades en aquesta obra.
  1. 1de3.com (1998) - Toni de Haro (1998): 1de3.com - Frases y palabras.
  2. ACCAT (2006) - Associació Conèixer Catalunya (ACCAT): La Cultura: Dites, frases fetes o refranys publicades al diari Metro.
  3. ALSIUS (1998) - Salvador Alsius (1998): Hem perdut l'Oremus. Barcelona: Edicions La Campana.
  4. ÁLVAREZ-CALBET (2009) - Carmen Álvarez i Josep Maria Calbet (2009): Tocar el dos - El racó de les expressions. Valls, Editorial la Torratxa.
  5.  ÁLVAREZ-CALBET (2011) - Carmen Álvarez i Josep Maria Calbet (2011): Molta merda! - El racó de les expressions II. Valls, Editorial la Torratxa.
  6. ALZAMORA (2008) - Jaume Alzamora Bisbal: Espigolant dins l'antigor. Palma, 2008. Ed. Moll. Primera edició.
  7. AMADES (1930) - Joan Amades i Gelats (1930): Números meravellosos. Barcelona: Ed. Selecta.
  8. AMADES (1935c) - Joan Amades i Gelats (1935): La mort. Costums i creences. Col. «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. XXIII (Barcelona). Edició facsímil d'Edicions El Mèdol (Tarragona, 2001), dins la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 11
  9. AMADES (1935) - Joan Amades i Gelats (1935): Refranys personals. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5». Reeditat per Ed. Selecta - Catalònia. Primera edició: 1980. Segona edició: 1990.
  10. AMADES (1938) - Joan Amades i Gelats (1938): La rondalla i el proverbi. Barcelona - Gràcia. Gràfiques Calmell. Col·lecció «Narracions populars», Vol. II.
  11. AMADES (1950) - Joan Amades i Gelats (1950): Costumari català (5 vol.). Barcelona. Ed. Salvat.
  12. AMADES (1951a) - Joan Amades i Gelats (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20. Ressenya.
  13. AMADES (1989) - Joan Amades i Gelats (1989): Històries i Llegendes de Barcelona. (Barcelona: Ed. 62). 2 vol.
  14. AMADES (1992) - Joan Amades i Gelats (1992): La màgia del nom. Barcelona, Deriva Editorial.
  15. ARIMANY (2009) - Joan Arimany Juventeny (2009): Blog La Devocioteca
  16. BANÚS-CALBET (2013) - Maria Banús i Josep Maria Calbet (2013): Rentar-se'n les mans - El racó de les expressions III
  17. BORJA (2007) - Joan Borja i Sanz (2007): «Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó», dins «L'Aiguadolç. Revista de literatura», núm. 33-34: Dossier: Bernat Capó: Espigolant pel rostoll de les paraules (Any 2007). Pàg. 112.
  18. BUITRAGO (1995) - Alberto Buitrago Jiménez (1995): Diccionario de dichos y frases hechas. Madrid: Ed. Espasa Calpe.
  19. BUSQUETS (1987) - Esteve Busquets i Molas (1987): Els animals segons el poble. Barcelona, Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 28.
  20. CAPÓ (1994) - Bernat Capó (1994): Costumari valencià /2. Coses de poble, Edicions del Bullent, Picanya.
  21. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Articles d'opinió al «Diari de Girona». [En línia: http://www.diaridegirona.cat]
  22. CASADEMONT (2007) - Emili Casademont i Molas (2007): Blog de l'Emili Casademont i Comas.
  23. CASANOVA (2005) - Emili Casanova (2005): «Lèxic i cultura popular: la creació lèxica dels colombaires valencians entre el segle XVIII i el XX», dins la «Revista d'Estudis Catalans», núm. 18 (2005).
  24. COLL (1996) - Pep Coll (1996): Viatge al Pirineu fantàstic. Personatges, llegendes i històries màgiques. Barcelona: Columna Edicions. Primera edició en aquest format: 2005.
  25. CORTIJO (2009) - Dani Cortijo (2009): Blog Altres Barcelones.
  26. DCVB (1926-68) - Alcover-Moll (1926-68): Diccionari català-valencià-balear (en línia) (DCVB). Palma: Ed. Moll.
  27. ESPUNYES (2007) - Josep Espunyes: Dites, locucions i frases fetes. Proa/Garsineu Edicions, Barcelona/Tremp. Col·lecció «Les eines», 49.
  28. FARNÉS (1992-99) - Sebastià Farnés i Badó (1992-99): Paremiologia catalana comparada, en 8 volums. Barcelona: Ed. Columna. Ressenya.
  29. GAJA (2009) - Esteve Gaja (2009): El Manlleu d'ahir.
  30. GINESTÀ (1900) - Ginestà Punset (1900): Folk-lorisme. Modismes catalans, dins la revista «Catalunya Artística» (Barcelona, 1900-1902).
  31. GRIMALT (2006) - Joan Antoni Grimalt (2006): Els refranys i les frases fetes de 'Parlant en plata’. Palma de Mallorca: Moll, 2006.
  32. GRIÑÓ (1981) - David Griñó i Garriga: Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana - Vell i nou», núm. 24.
  33. HUERTAS (2006) - Josep Maria Huertas Claveria (2006): Mites i gent de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.
  34. LUJÁN (1992) - Nèstor Luján (1992): Cuento de cuentos. Barcelona: Ediciones Folio. 5a. edició: juny 1994. 2 vol.
  35. LUJÁN (2004) - Nèstor Luján (2004): L'art de citar. (Barcelona: Ed. Ara Llibres). Edició d'Enric Vila.
  36. MARTÍ GADEA (1908) - Joaquim Martí Gadea (1908): Tipos, Modismes y Coses Rares y Curioses de la tèrra del Gè. València: Imp. de Antonio López y Compª. 3 vol.
  37. MARTÍ MESTRE (2006) - Joaquim Martí i Mestre (2006): Diccionari històric del valencià col∙loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (València: Publicacions de la Universitat de València, Col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana, 29.
  38. MUNAR (2008) - Josep Munar i Munar (2008): Columna setmanal "Costumari popular" que escriu al «Diario de Mallorca».
  39. ÒMNIUM CULTURAL (2007) - Òmnium Cultural (2007) - Tradicions i costums.
  40. PÀMIES (2007) - Pàmies i Riudor, Víctor: Un polsim de refranys.
  41. PERIS (2001)Antoni Peris (2001): Diccionari de locucions i frases llatines (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, dins la Col·lecció «El calidoscopi. Diccionaris de l'Enciclopèdia»).
  42. PUIGMALET (2013) - Puigmalet, Joan (2013): Trons a remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat (Rúbrica Editorial, Ajuntament del Prat de Llobregat).
  43. RODAMOTS (1999) - Jordi Palou (1999): Rodamots. Cada dia un mot.
  44. SOLA (1999) - Elisa Sola (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes.
  45. SOLSONA (2005) - Ramon Solsona (2005): A paraules em convides. Barcelona: Columna Edicions.
  46. SOLSONA (2007 - ) - Ramon Solsona (2007-2011): La paraula del dia, dins el programa El Món a RAC1.
  47. TREPAT (1995) - Josep Antoni Trepat i Albero (1995): Refranys de vora mar. Barcelona, Ed. Noray. Col·lecció «El nostre mar», núm. 2.
  48. VICIOSO (1997) - Elena Vicioso Martínez (1997): Un viatge literari per les comarques de Catalunya.